Sóc gaire sord?

 

                                                 Carta a La Comarca

Doncs no ho sé, el que em diuen els entesos no em convenç. A vegades no sentir o no sentir-hi gaire, és un avantatge, ens estalviem d’esforçar-nos en entendre el que estan dient quan ens interessa ben poc, o ens serveix de justificació per no haver fet cas d’alguna cosa. En ocasions també ens va bé no sentir certes coses que ens poden ferir més enllà de l’oïda. La meva mare solia dir: Val més la paraula que es calla que la que es diu. Admiro aquestes persones que parlen poc, escolten i pensen, i quan parlen solen encertar; la precipitació, la replica ràpida no és fàcil mesurar-la bé i pot ser contraproduent i feridora. Penso que saber callar és una gran virtut, i també es pot donar el cas que un silenci sigui més explícit i clarificador que les paraules. Val més la paraula que es calla que la que es diu. Hi ha paraules que fan més mal que les punyalades; la ferida provocada per una punyalada, si no és mortal, sol cicatritzar, però, les ferides causades per segons quines paraules, pot ser que no cicatritzin mai més i es converteixen en una obsessió, depèn de la sensibilitat de cadascú.

En ocasions podem utilitzar aparells que ens ajudin a sentir millor; ho intento moltes vegades en anar a una conferència o acte públic i rares vegades em funciona; penso que no depèn tot de l’aparell o els aparells que ens col·loquem a les orelles, hi ha altres factors que influeixen en sentir-hi bé; un exemple: el dissabte 3 de maig vaig assistir a una conferència al Casal Marià; va parlar una senyoreta fent la presentació del senyor polític que feia la conferència; del que va dir la senyoreta no en vaig entendre gairebé res, però en sentir el conferenciant em va semblar que havia recuperat l’oïda miraculosament; una meravella, era el seu micro que funcionava millor?; no ho crec. Penso que el timbre de veu, la perfecta vocalització, la netedat de la pronuncia, la velocitat correcta en la parla, sense sons o ressons estranys de la veu de la mateixa persona que parla, ben segur que fan que hi sentim millor. Hi ha pocs actors de teatre, cinema o locutors i presentadors de televisió que tinguin una parla entenedora pels que no tenim l’oïda en bones condicions; alguns parlen com metralladores, sembla que van a preu fet.

M’agrada escoltar la ràdio i música clàssica en anar a dormir, esperant que em vingui la son o si em desperto quan no toca, i, com molts mortals, tinc una orella més fluixa que l’altra. Em vaig muntar un aparell per graduar el so de cada orella; i per ocupar  temps en vaig tramitar una patent; abans ho feia a Barcelona, però ja fa temps que també s’ho varen emportar a Madrid, i et suspenen fins que ho entenen o ho presentem com cal; una vegada al final d’una carta de suspensió temporal em  deien: además con faltas de ortoggrafia: i, y . Un dia estan de costat amb l’orella més fluixa arrambada al coixí i uns cascs normals, vaig notar que hi sentia més, solució: col·locar un full d’espuma de poliuretà esponjós al casc de l’orella menys fluixa, per tal d’esmorteir-ne el so, i poder donar més volum a l’aparell per sentir amb la mateixa intensitat en les dues orelles, fàcil i barat.

He rellegit molt “Estic cansada d’estar cansada”, carta de 22-05-14; ben segur que a tots ens agradaria poder ajudar a la Dolors Fortis en el seu problema de fibromialgia i fatiga crònica, però, no sabem com.

Esteve Roura i Punset      

5-06-2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sóc gaire sord?

  1. Quico Roura diu:

    Potser podem ajudar la Dolors Fortis. Digueu-li que es miri el web http://www.migrasin.com o http://www.deficitdao.org. En un 45% de casos, la fibromiàlgia ve del dèficit de l´enzim DAO. Si aquest és el cas de la Dolors (ho pot esbrinar en aquests webs o directament em pot trucar a mi i jo li puc dir com saber-ho), el seu problema té solució.

    Quant a la sordesa, entenc perfectament tots els seus punts positius; per lo vist són molts, tants que, segons aquest escrit viuriem millor si fossim una mica (o molt) sords.
    Crec que certes persones es senten millor que altres per la longitud d´onda de la seva veu (amb els aguts es solen tenir més problemes).

Respon a Quico Roura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>