El Barça sempre!

                                                       Carta a La Comarca

A vegades trobo un amic que em sol dir, referint-se a les cartes que escric en aquest setmanari: No veig mai que ningú et porti la contraria. Ben segur que hi ha persones que no estan d’acord amb les meves opinions, però no ens en assabentem. De tota manera, sempre que puc intento demostrar amb proves el que escric, en el meu blog www.roure.cat, i, si faig crítica, que sigui positiva; no es tracta d’això m’agrada o això no m’agrada, els gustos són molt personals; penso que a vegades es pot dir: això no funciona prou bé i pot ser que funcionés millor si es fes això altra, i comentar la possible solució, si és que n’hi veiem alguna.

Fa uns tres anys i escaig que vaig ser criticat, no pel que deia, sinó pel que no deia o no feia; vaig rebre anònims perquè no anava contra el president del Barça senyor Laporta; eren retalls de diari escrits en castellà amb articles en contra d’en Laporta, i alguna nota escrita a mà, pel o la, que em va trametre els anònims, suposo: “Perquè no fas un escrit a La Comarca Sobre Aquest tema? ¡¡ No Tens C . .” i en una altra pàgina diu: “Aquest Tipus es un indesitjable, no mereix la Confiança dels Catalans i de Catalunya!!. ¡¡”  Si aquest senyor o senyora que em va escriure els anònims llegeix aquestes ratlles, què en deu pensar del president que vingué després d’en Laporta, aquell que deien que fou el més votat de la història del Club? A vegades és lamentable que per anar contra algú, es vagi a favor d’un altra sense tenir-ne prou informació per poder-lo calibrar. Encara que sigui en un altra anònim, perquè no em fa arribar la seva opinió, el senyor o senyora dels anònims de fa tres anys i escaig? Vaig votar sempre en Laporta al Barça, ell va tornar la catalanitat al Club després de tants anys de grisor i va tenir sort, això és molt important, “sempre ens quedaran les sis copes”, que diria el protagonista de la gran pel·lícula Casablanca. És molt aventurat fer crítiques basant-se en el que diuen els altres; tot i tenir la certesa de que el que es critica es veritat, a vegades els fets no són tant greus com per fer-ne tanta difusió; en aquest món hi ha massa moviments encaminats a conduir les coses pels camins que interessen, sense gaires miraments per aconseguir determinats objectius, i, a vegades, ni tant sols sabem qui se’n beneficia. De moment la junta actual del Barça té molta feina en solucionar problemes fiscals, incorporar nous directius, que espero siguin bons gestors i adients per a representar la identitat del Club, i, fitxar nous jugadors, cosa que em sembla molt complicada i de resultats incerts; alguns fitxatges, com el de Rakitic no ens fan ser gaire optimistes, perquè si hem de jutjar pel nom, què en farem d’un jugador “raquític”? Sembla que hi ha qui pensa que carregant-se el Barça es carregaran el procés independentista.

Primera gran decepció sobre el Papa Francesc; va dir a ‘La Vanguardia’ – 13-06-2014 –que “la secessió d’una nació sense un antecedent d’unitat forçosa s’ha d’agafar amb moltes pinces”; em sembla una incongruència, ja que penso que sap perfectament que la nostra unitat és forçosa, altra cosa és el que interessa al Vaticà. El Vaticà o l’Església, diguem-ne oficial, sempre s’ha posat al costat del més fort; en la guerra del 1936-1939 no es va decantar a favor d’un dels contendents: República legal o revoltats, fins que va tenir la seguretat de que els guanyadors serien els revoltats. Com a nació, Catalunya, em temo que no en pot esperar res de bo de l’església catòlica oficial; no em sorprendria gens que fessin costat als manaires de Castella organitzant una altra croada del tipus que sigui, contra Catalunya; seria la quarta.

Esteve Roura i Punset

26-06-2014