La contribució (II)

La contribució (II)                                    Carta a “La Comarca”

És el que en dèiem abans dels impostos: s’ha de pagar la contribució, paguem molt de contribució, si no fos la contribució! . . . Tothom es queixa i s’ha queixat sempre de pagar impostos, i, a vegades pensem: si veiéssim que els diners que es recapten s’administren i s’utilitzen sempre correctament i honestament, potser que no ens recaria tant haver de pagar “la contribució”; contribuir és molt diferent d’imposar. Ja fa molts anys que vàrem demanar a l’Ajuntament que els impostos més alts, si es sol·licitava, es paguessin per trimestres, com fan ajuntaments molt importants; no ens en varen fer cas. De jove, quan tenia divuit o vint anys, els diumenges i festius ens mudàvem molt i al migdia anàvem a ca l’Arnau perquè ens enllustressin les sabates, havíem de fer goig per anar a passejar al Firal, era un hàbit. L’establiment, en hores punta, sempre estava ple; si no recordo malament, hi havia tres sillons sobre una tarima perquè el “limpia” pogués fer la feina assegut còmodament. Es parlava molt de futbol perquè l’Arnau n’era un gran afeccionat. Un dia, un client, mentre li llustraven les sabates, s’estava queixant de la contribució i els molts i elevats impostos que havia de pagar; en acabar, mentre se n’anava amb les sabates ben llustrades, un altra client es va asseure en la butaca que havia deixat buida el client dels impostos, i mentre seia va dir: “Que més voldria jo que haver de pagar impostos!”, i va romandre callat tota l’estona.

Sembla ser que l’Ajuntament d’Olot ha aprovat la segona part del Pla d’Immigració, i, francament, és la primera vegada que en sento a parlar; me’n vaig assabentar per un fulletó del PxC a La Comarca d’Olot del dia 19 passat. Com que em sol fallar la memòria, abans pensava que PxC volia dir Preguem x Catalunya. L’alcaldable senyor Ignasi Mulleras ens en parla en aquest fullet i ens diu: “Comporta una despesa de milers d’euros pagats amb els impostos dels contribuents, que beneficiarà únicament els immigrants que viuen en la nostra ciutat i assenta les bases perquè Olot desaparegui tal com la coneixem” Penso que això és molt fort, i, si és així, penso que no n’hi ha prou de que ho aprovi la majoria d’un Ajuntament; com hem dit sempre, caldria que en casos determinats ho aprovés una majoria de ciutadans, com fan els països avançats, que ja fa temps que apliquen el Dret a decidir; malauradament no hem progressat prou i sembla que els nostres governants actuen com si fossin infal·libles, com deien que eren els sants pares d’abans, però, els d’ara, ens diuen que per tenir dret a la independència hem d’haver estat incorporats forçosament a un altre estat, com si no fos així; ho repeteixo, no sé què pensar-ne d’això, però, si furguen en la història del Vaticà hi trobem de tot i força. Alguna vegada he sentit queixar-se a ciutadans que diuen que l’Ajuntament tracta més bé els immigrants que als autòctons, i, ben segur que això no passaria si algunes decisions fossin preses per la majoria de ciutadans.

Comunicat als adherits al Cas dels Catalans: “Tot continuant amb el nostre objectiu d’internacionalització del cas català i arran de les recents manifestacions del Papa Francesc a La Vanguardia sobre la “secessió de Catalunya” hem cregut oportú fer-li arribar un exemplar del llibre El cas dels catalans junt amb unes paraules en català i en italià que creiem l’ajudaran a esvair els seus dubtes”.

Esteve Roura i Punset

10-07-2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La contribució (II)

  1. Fa 45 anys que vaig a Suïssa a esquiar-hi , una setmana.
    Sempre esquio amb una colla d’amics suïssos que comenten l’excés de referèndums que fan en el seu país i que moltes d’aquestes consultes es repeteixen (les mateixes) cada any.
    La que no falla cap any , és la de limitar els treballadors estrangers que hi tenen. Com que els necessiten per treballar , sempre ha anat sortint negativa (és a dir , que s’hi quedin).
    Però això ens indica que hi ha un col·lectiu que cada any recull les signatures que calen per tal que se celebrin les votacions , per si hi ha un canvi de opinió a tot el país.

    • Tenia raó Oriana Fallacci quan deia que Eropa ya no és Europa sinò Euràbia. Quan un el traball d´un estranger és necessari en un país, està més que justificada la seva la seva residència. Però Espanya i Italia i el su de França estàn invadit de moros i africans sense feina i dedicats a la vagància i al delicte de tota mena: lladronisme, prostitució, proxenetisme, etc. Avui dia, a Espanya, es más fácil que li doinguin feina a qualsevol galifardeu que acaba d´entrar clandestí que a un honrat cuitatá espanyol que està passant les de Caïn. S´ha apoderat de l´Europa sur-occidental una mala mena de filantropia que fot fàstig. Si caus malalt, enlloc no et reben si no ets avalat per una asegurança; pró, si el malat és un africà que acaba de desembarcar clandestinamente, totes les atencions son per ell. De què estarem patint, d´una neurosis o de qué?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>