La contribució (III)

Carta a “La Comarca”

“L’augment de la pressió fiscal ens escanya, millorem la gestió municipal!!” És l’expressió més corrent que he trobat en entrar a Internet i tot són lamentacions; sembla que l’IBI és un impost regulat per l’Estat en el que els ajuntaments poden fer ajustaments. Em diuen que: “El problema de l’IBI al nostre Ajuntament, és que quan hi va haver la revisió cadastral a Olot l’any 2006, van augmentar molt els valors cadastrals, però no la quota a pagar, i la gent es va quedar tan tranquil·la”. Semblava que havia de continuar d’aquesta manera, però ara, han abaixat el desorbitat Valor Cadastral un 10 o un 15% i han augmentat indiscriminadament la taxa a pagar en els mateixos percentatges. Els ciutadans ens hem d’adaptar a l’IPC, però els ajuntaments sembla que no tenen res a veure amb la situació econòmica actual; ells van a la seva. Alguns diaris diuen: “Alcaldes i experts veuen l’IBI com el coixí salvavides”. O sigui, això és xauxa, i cada ajuntament fa el que vol, i, a més, en alguns rebuts no hi ha les dades que hi havia normalment; en un apartat, et diuen que si les vols saber ves a www, etc., o a Salamanca, deien els avis, quan no volien ser massa explícits; i ja costa d’entendre-ho. No ens queda més remei que exclamar: “Redimonis”, com fa el pollet de “Tom i Jerry”, això no hi ha qui ho entengui!,

He volgut comprovar-ho tot; i per aclarir-ho he anat a l’Ajuntament. Molt amables – és el menys que podem fer, m’han dit – he demanat si es podria pagar racionalment per trimestres, com fa molts anys algú em va suggerir, i m’han fet propostes estranyes i gens fàcils de controlar, suposo perquè no s’acceptin. En la meva segona visita a l’Ajuntament, el personal havia anat a esmorzar (?). El dia era clar i tots els llums estaven encesos sense necessitat — molt il·lustratiu –; mentre esperava, els he apagat tots com faig habitualment a casa; alguns funcionaris en tornar a la feina, ni se’n han adonat de l’apagada de llums i han reprès les seves tasques. No ho comprenc; penso que la gran preocupació dels nostres governants hauria de ser l’administració eficaç, justa i lògica dels recursos, però sembla que això no es veu per enlloc; els ciutadans, jubilats o no, s’han d’adaptar en molts casos a l’IPC, i, els ajuntaments sembla que passin de tot el que representa un esforç per racionalitzar els comptes: no gastar més del que es recapta i no tenir deutes.

Si el nostre ajuntament té un “Pla d’inclusió social”, pot influir en l’augment dels impostos, ens preguntem? Un amic i parent em comentava al “blog” que els suïssos es queixen de l’excés de referèndums, alguns d’ells, es repeteixen cada any i el tema no sé si es pot assemblar al pla de l’Ajuntament que acabem de mencionar i en parlàvem en la carta anterior, ja que es tracta d’immigració. Sembla que és un pla molt teòric, que tal com diu es fonamenta en les teories de la “societat líquida” – multicultural – i, sembla que s’ignora la poca oposició que té, en considerar que ve d’un partit “racista”; sovint veiem que sistemàticament es rebutja tot el que ve de l’oposició, sense considerar la importància que poden tenir els seus arguments; és allò de: si l’altra partit diu negre, nosaltres hem de dir blanc, sense sospesar cap raonament; d’això malauradament ja en tenim experiència amb els disbarats que van fer ajuntaments passats. Està bé, que ens preocupem dels problemes de la immigració, però, i els dels autòctons que ho passen molt malament i haurien de tenir preferència, també ens en preocupem?

Esteve Roura i Punset

24—07–2014