La contribució (III)

Carta a “La Comarca”

“L’augment de la pressió fiscal ens escanya, millorem la gestió municipal!!” És l’expressió més corrent que he trobat en entrar a Internet i tot són lamentacions; sembla que l’IBI és un impost regulat per l’Estat en el que els ajuntaments poden fer ajustaments. Em diuen que: “El problema de l’IBI al nostre Ajuntament, és que quan hi va haver la revisió cadastral a Olot l’any 2006, van augmentar molt els valors cadastrals, però no la quota a pagar, i la gent es va quedar tan tranquil·la”. Semblava que havia de continuar d’aquesta manera, però ara, han abaixat el desorbitat Valor Cadastral un 10 o un 15% i han augmentat indiscriminadament la taxa a pagar en els mateixos percentatges. Els ciutadans ens hem d’adaptar a l’IPC, però els ajuntaments sembla que no tenen res a veure amb la situació econòmica actual; ells van a la seva. Alguns diaris diuen: “Alcaldes i experts veuen l’IBI com el coixí salvavides”. O sigui, això és xauxa, i cada ajuntament fa el que vol, i, a més, en alguns rebuts no hi ha les dades que hi havia normalment; en un apartat, et diuen que si les vols saber ves a www, etc., o a Salamanca, deien els avis, quan no volien ser massa explícits; i ja costa d’entendre-ho. No ens queda més remei que exclamar: “Redimonis”, com fa el pollet de “Tom i Jerry”, això no hi ha qui ho entengui!,

He volgut comprovar-ho tot; i per aclarir-ho he anat a l’Ajuntament. Molt amables – és el menys que podem fer, m’han dit – he demanat si es podria pagar racionalment per trimestres, com fa molts anys algú em va suggerir, i m’han fet propostes estranyes i gens fàcils de controlar, suposo perquè no s’acceptin. En la meva segona visita a l’Ajuntament, el personal havia anat a esmorzar (?). El dia era clar i tots els llums estaven encesos sense necessitat — molt il·lustratiu –; mentre esperava, els he apagat tots com faig habitualment a casa; alguns funcionaris en tornar a la feina, ni se’n han adonat de l’apagada de llums i han reprès les seves tasques. No ho comprenc; penso que la gran preocupació dels nostres governants hauria de ser l’administració eficaç, justa i lògica dels recursos, però sembla que això no es veu per enlloc; els ciutadans, jubilats o no, s’han d’adaptar en molts casos a l’IPC, i, els ajuntaments sembla que passin de tot el que representa un esforç per racionalitzar els comptes: no gastar més del que es recapta i no tenir deutes.

Si el nostre ajuntament té un “Pla d’inclusió social”, pot influir en l’augment dels impostos, ens preguntem? Un amic i parent em comentava al “blog” que els suïssos es queixen de l’excés de referèndums, alguns d’ells, es repeteixen cada any i el tema no sé si es pot assemblar al pla de l’Ajuntament que acabem de mencionar i en parlàvem en la carta anterior, ja que es tracta d’immigració. Sembla que és un pla molt teòric, que tal com diu es fonamenta en les teories de la “societat líquida” – multicultural – i, sembla que s’ignora la poca oposició que té, en considerar que ve d’un partit “racista”; sovint veiem que sistemàticament es rebutja tot el que ve de l’oposició, sense considerar la importància que poden tenir els seus arguments; és allò de: si l’altra partit diu negre, nosaltres hem de dir blanc, sense sospesar cap raonament; d’això malauradament ja en tenim experiència amb els disbarats que van fer ajuntaments passats. Està bé, que ens preocupem dels problemes de la immigració, però, i els dels autòctons que ho passen molt malament i haurien de tenir preferència, també ens en preocupem?

Esteve Roura i Punset

24—07–2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: La contribució (III)

  1. Veig que us queixeu molt. No sabeu el que és viure en un caos comunista, a on la vida no val res; i que des de les 7 del vespre val més que et no et moguis de casa. Salutacions

    • esteve diu:

      Hola Peyo,

      Tens raó. Però, més que queixes són anhels perquè les coses funcionin millor; tot i que rares vegades s’aconsegueix alguna cosa positiva.

      Una encaixada,

      Esteve

  2. Joan Mercader diu:

    Molt bé Esteve el teu comentari sobre l’IBI. Jo deia el mateix en una carta La Comarca el 12 de juny. El nostre inefable Ajuntament no es preocupa gens de limitar despeses innecessaries (com la de no apagar els llums, per exemple) ni té cap problema en augmentar taxes i impostos sense preocuparse de la situació econòmica de molta gen.
    Així no anem enlloc.

  3. Benvolgut Esteve ,
    El problema de fons , és a tot arreu , sempre el mateix.
    Eficiència i competitivitat.
    En el món dels funcionaris aquestes dues virtuts són inexistents.Perquè són els amos.
    Ja m’has sentit a dir que la propera guerra civil , serà entre funcionaris i no-funcionaris.
    La única solució ( rebutjada pels progressistes ) és ” gestió privada dels assumptes públics”. Reduiria el 50% dels funcionaris i ens estalviaria més del 50% de despesa.
    Qui els hi fa entendre als que són els amos ?

  4. Amic Esteve, temo que el problema de la sessessiò està creant una mena de neurosis que no se sap com acabarà. Si el el resultad de la consulta popular es negatiu, res no passarà; però si és positiu, els conflictes que es crearan son impredecibles. Salutacions. Pompeyo Ramis.

    • Esteve diu:

      Doncs que vols que fem? Que estem de braços plegats esperant que els castellans facin el que més els convingui a ells? De la manera que està el món, on predomina tant el desig de poder i de diners; si veiem un moviment que vol caviar aquestes nefastes tendències, no hem de fer-hi costat, passi el que passi? Si no podem viure amb dignitat val més anar-se’n, penso.

  5. Francesc Roura diu:

    Estic 100% d’acord que la solució és la gestió privada dels recursos públics.
    N’hi ha una gran experiència a Suècia. Es tracta de dividir l’administració en unitats petites i privatitzar-les una a una diversificant suficientment els adjudicataris. Als adjudicataris se’ls exigeix uns objectius de gestió medibles en números i la seva remuneració depèn directament de en quina mesura s’assoleixen els objectius. D’aquesta forma, l’administració pública és torna molt petita i es dedica a fixar objectius i controlar-ne la consecució.
    S’ha de dir però que hi ha 2 grans barreres per dur aquest concepte de gestió pública a la pràctica: 1. Exigeix gestors capaços d’aplicar el model amb eficàcia i transparència i 2. La societat ha d’entendre ‘l i acceptar -lo.
    (Recordem el recent fracàs de la Comunidad de Madrid en intentar privatitzar part de la sanitat…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>