La nostra independència

Carta a “La Comarca”

Se’n parla molt i hi ha opinions de tota mena, fins i tot qui la voldria, però li fa por que en surti econòmicament perjudicat. Penso que el més bonic, noble i fins i tot racional, és sentir-se independent d’una forma natural i lògica, perquè en venim de mena, ja ho érem, i penso que la memòria cel·lular i l’ADN de molts catalans ens porta per aquest camí. Sabem que tindrem dificultats i problemes, però  per a molts, és una profunda il·lusió, i en fer-nos grans anem escassos d’il·lusions, tenim moltes mancances. La buidor també és molt feixuga, fins i tot, quan tenim problemes, i pensar en la nostra independència ens pot ajudar, ja que en aquest món tot és possible. Dependre d’altres pobles, com de Castella en el nostre cas, fins i tot és una vulgaritat; pensem que les nacions es fan amb naturalitat, a diferència de molts estats que són conseqüència de guerres i perversitats de tota mena. En ser Catalunya annexionada per la força, fins i tot és ridícul que ens diguin que anant sols no anirem enlloc, que som massa petits, com si no en tinguéssim bons exemples de països petits que han tingut la sort que els grans, tot i haver-los cobejat, no han aconseguit conquerir-los o s’han pogut independitzar; d’aquests, no en conec cap que hagi tornat a voler dependre d’altres.

Voler ser independent com a país, penso que és com crear una gran empresa. És una gran satisfacció veure com empreses que en els seus orígens eren petites i depenien d’altres, han aconseguit transformar-se en grans empreses; és l’exemple que hauríem de seguir: aquest petit país nostre transformar-lo en un gran país, no en dimensions, sinó en qualitat a tots els nivells, escollint els millors gestors per portar a terme la transformació que necessitem, penso que en som mereixedors. Tres cents anys no són res, va ser fa un moment que vàrem perdre la nostra independència; quan jo vaig néixer feia només 214 anys que Catalunya era independent, cosa que molts neguen; la ignorància sol ser molt agosarada. Voler falsejar la història és imperdonable. Ja ho deia Joan Maragall en una carta a Ortega i Gasset el 1910, . . . “El catalanismo no puede desaparecer, no os hagais ilusiones; tendrá, como ha tenido, sus altos i sus bajos …  Todo parecerà que ha concluido, y todo volverá a empezar; nos esforzaremos unos y otros, todos, en borrar toda diferencia, en olvidar todo agravio, en buscar un ideal común, un ideal superior – diremos – que nos una, que nos funda, que nos haga una sola cosa. . . peró siempre, siempre, siempre, os lo juro, volverá a levantarse este impulso, esta fuerza, esta cosa viva, aguda, inmortal, que es el espíritu celtíbero, que es el genio particular, que es la lengua, que es el Mediterráneo, o el Pirineo, o la raya del Ebro … o la raya de Dios”.

Penso que Castella, històricament, sempre ha estat una dictadura, i a més molt corrupta; tot i que la corrupció està molt estesa arreu, i, entre nosaltres els catalans, també hi ha corrupció — “el que estigui nét de culpa que tiri la primera pedra”–, però, penso que si fóssim independents tindríem més possibilitats per combatre-la; només nosaltres en seríem els responsables. Hi ha d’haver un gran canvi i la nostra independència penso que faria més fàcil de redreçar la situació actual, i no em refereixo, només, a la economia; per a redreçar-ho tot no s’hi veu cap altra camí llevat de la independència. Hi hem de ser una gran majoria, no s’hi val allò de aixequem-nos i aneu-hi.

Esteve Roura i Punset

7 – agost — 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La nostra independència

  1. Nat diu:

    Profètiques les paraules d’en Joan Margall. Efectivament, ens toca ja prendre les nostres pròpies decisions i veure el que realment som.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>