En “Reconxu”

Carta a “La Comarca”

En “Reconxu” regentava el desaparegut hotel Europa abans dels Margalef, al començament del segle passat, i era el pare del primer marit, que morí jove, de la meva estimada tia Angeleta; l’única de les moltes ties meves que no em desagradava que m’acaronés i em fes petons quan jo tenia 8 o 10 anys; la seva extraordinària simpatia i bellesa em captivaven. En “Reconxu” era un home molt extravertit i amic de les tertúlies i dels cants en les tavernes de l’època. Una de les cançons que més recordo de les que em cantava el pare, que ben segur era de les que cantava amb en “Reconxu” i els seus amics, era “La Pepa”, una preciosa sardana d’en Vicenç Xaxo: eren un galà i una galana que van jurar-se etern amor, i fugiren ben lluny . . . “Perquè plores, Pepa?” / li diu son galant / “En ploro pels meus pares, / perquè quan ho saberan / en buscaran la Pepa / i enlloc del món la trobaran”.

El pare ens solia explicar anècdotes d’en “Reconxu” i en recordo molt especialment una d’elles: un nebot d’en “Reconxu” li va dir un dia: Oncle, vull anar a Amèrica a fer fortuna. Faràs molt bé noi, li va dir l’oncle; tu vés a Amèrica i honradament fes diners, i, si no pots fer diners honradament, tu fes diners. Ara, sembla que no hi ha pas necessitat d’anar a Amèrica per fer diners, ara és molt més còmode, només cal fer-se polític, ni tan sols s’ha d’estudiar massa. No fa pas molts anys que un basc que feia de ministre castellà, es deia Solchaga, va dir: “España es el único país del mundo en que uno puede hacerse millonario en una semana”.  Fins i tot, diuen, que en Cervantes va ser empresonat per les irregularitats que havia comès en les seves tasques com a recaptador.

Penso que no ens hauria de venir de nou que es produeixin casos de corrupció, ja que ben segur que molts serien corruptes si en tinguessin ocasió; la corrupció de tota mena ha existit sempre. Vam viure la joventut procurant ser en tot moment conseqüents amb l’educació que vam rebre; ens recomanaven que sempre havíem d’evitar l’ocasió de pecar si no volíem caure en la temptació, però, les ocasions moltes vegades venen sense buscar-les. És fàcil criticar als que cauen en la temptació, ja que no sabem què hauríem fet nosaltres de trobar-nos en situacions compromeses sense haver-les buscat. Pot ser que sovint el temptador actuí d’una forma que pot semblar el més lògic i natural del món, i malauradament, per massa gent, de diners no se’n tenen mai prou. També penso que podríem controlar més la corrupció si Catalunya fos un país independent; un país petit té moltes més possibilitats de control a tots els nivells. Hem de tenir sempre present i mencionar-ho sovint, que no som a Espanya per gust; som d’Espanya por el derecho de conquista”. De tota manera, penso que sempre hi ha hagut espanyols que ens han respectat, com en Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, Terol; 15/02/1908 – Madrid 5/06/2001) va ser membre i director de la Real Academia Española, de la Real Academia Nacional de Medicina i de Real Academia de la Historia. En 1989 va dir: “Si en uso de lo que llaman autodeterminación – que, en mi opinión, pertenece de manera esencial a los derechos humanos – decidieran los catalanes independizarse de España, renegar del castellano i proscribirlo en su territorio, tal hecho me dolería profundamente, pero me sentiría en el deber de aceptarlo” Tant si es vol com si no es vol, som catalans i hem de ser sempre conseqüents amb els nostres orígens

Esteve Rpoura i Punset

18/09/2014

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: En “Reconxu”

  1. Pompeyo Ramis diu:

    Hola Esteve. El problema de la corrupció mai no ha tingut ni tindrà remei. L´home es sempre corrupte, si te ocasió de ser-ho. (Faig les excepcions que calgui fer). Sobre tot hi ha dues coses per les quals jo no posaria mai la ma al foc per ningú: la pesseta i la bragueta.

  2. Quico Roura diu:

    Quan es tracta de corrupció i compliment de les lleis en general, tenim molt respecte pels països del centre i nord d´Europa; certament ells funcionen molt millor; però la condició humana és la mateixa que la de tots els altres països del planeta.
    La clau dons, és la gestió: 1ª hi ha entre el doble i 4 vegades més inspectors tributaris i policies per habitant; i 2ª quan enxampen algú, rep fort (recordem que el president del Bayer de Munich és a la presó per frau fiscal).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>