El “vale”

Carta a “La Comarca”

Si mirem un diccionari de la llengua catalana no trobarem la paraula “vale”, en tot cas trobarem l’equivalent del castellà: val; bo, va bé!, entesos, o millor, penso: d’acord. Quan estem d’acord en alguna cosa sembla que seria lògic ratificar-ho amb una expressió pròpia del nostre idioma, com pot ser: d’acord o fins i tot val –que em corregeixi algun filòleg, si no és correcte el que escric –, però sentir a tort i a dret l’expressió “vale” m’incita a fer notar que és incorrecte la seva utilització, tot i que s’usi massivament. En anar a pagar la benzina una caixera em va dir en una ocasió, tot posat cara de circumstàncies: Sempre em diu el mateix i em farà plorar, que és professor vostè?. Si amb la meva insistència em faig pesat als reincidents addictes al “vale”, hi ha qui opta per usar l’expressió okey, Acostumo a dir-los-hi als que usen el “vale”: No serem independents fins que no ens traiem el “vale” de sobre, i algun em contesta: ah!, vale.

Som molts els que estem cansats de l’Estat anticatalà; ara ens diuen que volem tornar a l’Edat Mitjana, i, no se n’adonen, o el que és pitjor: no saben que érem més independents que ara. Anem a on anem es parla del mateix: la independència. Només que algú enceti el tema i la conversa s’anima; som molts els que tenim la mateixa il·lusió i ens decep que alguns dels nostres polítics siguin tant egoistes; uns quants es posen d’acord, però l’acord dura ben poc, solen posar els interessos de partit i particulars per sobre dels de país, és decebedor; pot molt ben ser que les maniobres dels de l’altiplà ajudin a dividir els nostres partits, els fa pànic la unió d’acció a Catalunya, però, les seves decisions solen unir-nos més; esperem que quan vingui l’hora els partits no ens fallaran.

Aquells que no fa pas gaire deien que els independentistes érem “quatre arreplegats”, encara no es creuen que siguem quatre milions els “arreplegats”. Quan la Generalitat ha demanat 20.000 voluntaris per el Nou 9-N, en quatre dies se n’han apuntat 30.000; algú ens pot dir en quin país del món es pot aconseguir una col·laboració tan gran i espontània? En el Nou 9-N ens hi juguem molt. Ens hi juguem el preu que haurem de pagar per la llibertat. Com més folgada sigui la majoria del sí-sí, més ràpid i barat ens pot sortir la negociació de la independència, com més ajustat sigui el resultat, més lent i mes car ho haurem de pagar. No és gens agradable haver de parlar d’alguns polítics i de les “seves decisions”, penso que seria molt important que sempre procuressin acostar-se més al poble. No em cansaré mai de repetir que no sabem o no podem escollir la gent que val per a ocupar els llocs importants en la direcció del nostra país, i, que el Dret a Decidir ha de començar als barris. Si aconseguim la independència, malament rai si la gent que val no s’involucra en la direcció del nostre país, encara que sigui com a assessors puntuals i voluntaris, sense cap tipus de remuneració. Pel que veiem, penso que de gent que val en surten i quan calgui en sortiran molts per a col·laborar, hi confiem.

Esteve Roura i Punset

30/10/2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El “vale”

  1. Quan a una llegua s´introdueixen locucions pròpias d´altres, com “vale”, “okey”, “bueno”, “güay”, etc., pot ser per dos raons: una per esnobisme. Comènçan uns pocs a a repetir la paraula “, que, inadvertidament, es va estenent per repetició fins a convertr-se en pròpia del lexic popular. Fins i tot pot arribar el moment en què la paraula sigui oficialment incardinada al lèxic. L´altra raó és que una paraula estrangera s´ntrodueixi perquè a la llengua pròpia n´hi manqui una d´equivalent que sigui perfectament adequada per expresar un cert concepte, com “güisqui”, “handicap”, “performance”, “manager” “chef”, etc. -fora ,naturalment dels tecnicismes com els que s´empren en la informàtica y en altres quefers cientìfics i tecnològics.
    Tot això, tant mateix, no em sembla que contamini l´idioma, ans al contrari, el pot enriquir. Totesles llèngues,tant les occidentals com les indoeuropees, son plenes de mots presos del llatí i d´altres idiomes neollatins. (No parlem del alt percentatge de paraules castellanes que provenen del àrab). Quan ens manca la paraula própia per expresarr el concepte clar i precís, res millor que manllevar-la d´una altra idioma que la tingui.

  2. Esteve diu:

    Hola Peyo,

    Tot i tenir raó en molts aspectes que anomenes, en aquest cas no necessitem el “vale”, tenim expressions millors i més nostres. Si fóssim un país normal no ens afectarien tant la introducció de paraules alienes, però, ens cal protegir el nostre idioma de l’assetjament constant que pateix per part del castellà.

    Esteve

Respon a Pompeyo Ramis Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>