La reconquesta segueix endavant.

Carta a “La Comarca”

Per fi ha arribat el 9-N i hem anat a votar més de dos milions de catalans; l’ambient era extraordinari, ben diferent de les rutinàries votacions en les que moltes vegades no sabíem què o, a qui havíem de votar, perquè l’escepticisme era el més corrent i les cares de la gent eren inexpressives, molt diferents de les d’aquestes votacions del 9-N, en que es reflectia satisfacció, alegria i esperança en tots els rostres que ens trobàvem: els amics de sempre i altres que feia temps que no ens veiem o havíem mig oblidat, fins i tot amb els coneguts i saludats ens hem parlat com si fóssim amics de tota la vida. Si tenim en compte com s’han hagut d’organitzar aquestes votacions, haurem de convenir que tot estava molt ben muntat i la feina dels voluntaris ha estat digna de la més gran admiració; això sol ja demostra que estem vivint moments excepcionals; qui ho havia de dir fa ben pocs anys! Tot i que els dictadors castellans ens diuen que aquestes votacions no serviran per a res, per a molts i molts de nosaltres, serviran per unir-nos més i saber quants som, i, això no és poca cosa; no ens importen les lleis imposades, i menys quan són injustes i els que ens les han imposat són dictadors disfressats de demòcrates.

Estem en plena lluita per a reconquerir la nostra llibertat; serà molt difícil, però, ho aconseguirem si som majoria els que lluitem per aconseguir-ho. Sap greu que encara hi hagi catalans que prefereixin continuar sent súbdits d’un país que històricament ens ha estat sempre hostil, ells sabran perquè volen continuar sent súbdits d’aquest país que els hauria de ser aliè; s’hi senten bé amb la catalanofobia? Si jo pogués triar m’agradaria que Catalunya fos oberta a tot el món i que pogués decidir sempre el camí a seguir; estar a la CE pot ser que sigui sortir del foc per caure a les brases. A la CE penso que hi ha estats massa grans i tots tenen el mateix problema, han estat formats a base de guerres i sempre s’entendran entre ells per mantenir llur unitat, encara que sigui d’una manera forçada, i mai ens recolzaran en la nostra lluita. Tenim bons exemples de països petits com el nostra i que funcionen més bé que els grans. Si fóssim una càrrega per a l’estat al que ara estem sotmesos, ben segur que no ens posarien cap obstacle perquè en marxéssim.

Se sol dir que si Escocia va perdre la possibilitat de tornar a ser independent va ser per la por que van tenir la gent gran. A vegades els grans solem ser massa egoistes; penso que hauria de ser al revés: en el poc temps que ens queda penso que hauríem de procurar que els joves poguesin tenir un futur millor, a més, sembla que la por a perdre la jubilació no és justificada; si el país funciona bé, com diuen els entesos que serà si aconseguim la independència, hi huran més possibilitats de tenir una vellesa economicament més folgada.

Esteve Roura i Punset

13/11/2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: La reconquesta segueix endavant.

  1. xavier suescun diu:

    Amic Esteve: com podria no estar d’acord amb la teva exposició dels fets que van concórrer en el dia històric del 9N2014? Només vull afegir, si m’ho permets, dos aspectes no menors derivats de la simple votació que poden semblar molt subjectius, però que crec que tenen una importància cabdal: l’extraordinària implicació de la gent gran i la realitat històrica de dur a terme un acte de valentia i desafiament envers un estat enemic que ens ha sotmès sempre amb la força de les seves pròpies lleis, elaborades a l’empara d’un jurament fet davant el cadàver d’un dictador assassí de vides i voluntats. Gràcies a tu i a tots.

  2. Pompeyo Ramis Muscato diu:

    Tinc l´impressió de què, si es considera l´univers de 7 milions de catalans, la concurrència ha estat més aviat magra. Catalunya serà un dia independent, però penso que no pas per ara. N´hi haurà per molt de temps, i amb molts entrebancs.

  3. Pompeyo Ramis Muscato diu:

    Amic Esteve: el que acabo d´escriure no és pas per desanimar a ningú. El que passa és que els meus 83 anys m´han ensenyat a ser pessimista en moltes coses i determinista en totes. Una abraçada.

  4. Isabel Riera diu:

    Gracies Esteve, la gent gran que varem anar a votar i varem col.laborar en aquesta festa grossa en la que faltava l’Estat espanyol perquè no el varem convidar, t’enviem el nostre suport.

Respon a xavier suescun Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>