És la guerra!

                                          Carta a La Comarca                               

De moment no és una guerra com voldrien alguns espanyols, penso. És un altra tipus de guerra que el  Govern castellà constantment està potenciant: sense militars actuant, per ara, ja que alguns voldrien justificar el sou, dir no de tot, mentir i insultar sense mesura, provocar ciberatacs, menysprear i burlar-se del contrari, asfixiar econòmicament tant com poden al seu antagonista, que ells diuen públicament que és espanyol, però, en la categoria de súbdit, imposant sempre el “derecho de conquista”. Malament rai quan s’ha de dir constantment que “la patria es una e indisisible” i “no cincuenta y una” com deia un dels seus botxins no fa pas gaire temps.

Sense aturador les tàctiques es van multiplicant. “El cap de l’estat major de l’exèrcit de terra espanyol, ha comparat el procés sobiranista català amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, el 1898. Ha dit que Espanya assistia ‘a un procés que històricament es produeix sempre que el poder central és feble’, com va passar, ha recordat, quan Espanya va perdre Cuba i les Filipines”. Els fa por de perdre la primera colònia peninsular i si això passa, és lògic pensar que no serà l’última i que tornin a quedar les coses al seu lloc natural: que Castella es quedi sola o mal acompanyada. Un altra general de l’exèrcit espanyol ha desitjat que es recuperés el servei militar obligatori, que a l’Estat espanyol es va suprimir l’any 2001, per a formar les persones amb uns valors que el general deia que es perdien. “El servei militar, segurament en un altre format i fent que la gent convisqués amb gent d’unes altres parts d’Espanya, potser seria bo.” Ja en tenim una experiència ben negativa de tot això. Els fiscals ja han engegat una querella contra el president de la Generalitat i altres consellers, estava tot planejat, abans del 9-N? Entre corruptes i independentistes catalans no hi haurà prou presons, tots som culpables. Ben mirat, els haurem d’agrair els seus esforços, els independentistes van augmentant.

Si durant uns quants segles, aïllats i cofois en la seva talaya en l’altiplà, s’han hagut de valer de la força per mantenir la seva dictadura, ara disfressada de democràcia, i no han sabut agermanar els pobles peninsulars, no ho aconseguiran mai, sempre mantindran la seva casta, i cada dia més corrupta. Són massa les mostres que tenim del seu centralisme; tot ha de començar i acabar en el quilòmetre zero; alguns europeus m’han dit, a vegades, que Àfrica comença als Pirineus. Quan penso que alguns catalans estan enamorats d’aquest centralisme, en detriment de Barcelona, quedo fava girat. Penso sovint, i en aquests dies encara més, en un gran amic de la meva infància, ja traspassat; que deu fer uns quaranta anys o més, que en una conferència al saló de descans del nostre Teatre Principal es va queixar al conferenciant del centralisme de Barcelona, i, aquest molt amablement, li va dir que Catalunya sense Barcelona no seria Catalunya; aquest amic, que de molt jovenet gaudia d’una biblioteca prou important i que em corregia els meus primers escrits, té un carrer de casa nostra amb el seu nom, ben merescudament dedicat; estimava molt Catalunya.

Esteve Roura i Punset

27/11/2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: És la guerra!

  1. Mariàngels diu:

    En Ricard es mereixia viure aquests moments històrics de Catalunya que tan somiava i desitjava i de això fa 25 anys…Un record doncs a la seva memòria.

  2. Pompeyo Ramis MuscatoNi en Mas ni enRajoy diu:

    Senyor Roure: llàstima que no digui els noms, en primer lloc, del militar que voldria reinstaurar el servei militar obligatori, i també del seu amic d´infància que es queixava del centralisme de Barcelona! No és res d´importància; tan sols una curiositat.
    D´altra part , sempre he pensat que els processos històrics tenen el seu curs predeterminat, independentment de la voluntat dels principals actors. Ni en Mas ni en Rajoy son personalment lliures del que diuen ni i fan. Ells estan embolcallats en la mateixa xarxa que ells mateixos han teixit. L´Història és un entitat inexorable. No som nosaltres que la fem, sinó ella la que ens fa. Per tant, l´independència de Catalunya arribarà el dia que tingui que arribar, si és que te que arribar algun dia. Ja una vegada li vaig dir que ni nosaltres ni els nostres nets veuran Catalunya lliure, perquè l´Història no te pressa.
    Tot això, no ho dic pas en plan pessimista sinó determinista. M`agradaria veure Catalunya lliure, i desfruitaria contemplant l´espectacle. Amb això vull dir que el tema de l´independència no m´entusiasma pas massa, perquè ja fa 52 anys que no visc a Catalunya i, als meus 83 anys, ja sento les campanes una mica de lluny.
    Una forta abraçada de Pompeyo Ramis.

    • esteve diu:

      Hola Peyo,
      El nom del militar no crec que tingui massa importància, però el de l’amic sí, es deia Ricard Jordà Güell i pot ser que l’haguessis conegut.

      Esteve

Respon a Mariàngels Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>