Carta a “La Comarca”
Sembla que tenim obligació de votar, perquè si no ho fem, no tenim dret a queixar-nos, dèiem no fa pas gaire temps, però, ara ens adonem que abstenir-se de votar també és un dret, i més quan no es té cap confiança en els que exerceixen de polítics; que dit de passada, hauria de ser una de les professions més nobles i dignes que es pot exercir: treballar pel bé dels altres. Les circumstàncies actuals ens porten a no votar si no es donen les condicions més elementals que com a ciutadans podem exigir als que exerceixen de polítics i els paguem pels seus serveis. Ens plantegem no votar cap dels partits polítics que no es comprometi a promoure el dret a decidir als ciutadans quan calgui; pensem que no és correcte que un ajuntament digui que el dret a decidir ja li varen donar els electors – 20,25% dels ciutadans amb dret a vot en les últimes eleccions — si aconsegueix tenir majoria “absoluta” o en coalició amb altres partits; “la sobirania pertany al poble”, diuen els pobles més avançats.
És molt lamentable que molts ajuntaments s’obsessionin en fer obres o prendre decisions de certa importància sense l’aprovació de la majoria real dels ciutadans o dels veïns d’un barri. Sembla que els ajuntaments es vulguin perpetuar en la memòria dels ciutadans; sovint s’obsessionen en una obra determinada i a fe de Déu que els recordarem perpètuament, però no per la bondat de les seves obres, sinó pel càstig que representa el haver-les de contemplar impassibles i patir-les per sempre més. Quan es fan les coses bé ningú en parla, no són noticia. Sembla que els ajuntaments sí que s’haurien d’obsessionar en fer que l’administració fos correcte i eficaç amb costos raonables, i els ciutadans autòctons i contribuents no es veiessin menystinguts, però això no és gens fàcil i no dóna notorietat, no en poden presumir. La feina callada, efectiva, i ben organitzada és molt important. Admirem als que fan les coses bé i no en presumeixen, la satisfacció íntima els és suficient.
Quan sentim parlar de l’arranjament del Firal; què se n’ha de fer del vell Hospital o d’un faraònic projecte volcànic, ja ens posem a tremolar i seguim dubtant del CI dels nostres governants i tècnics més pròxims, el menyspreu als ciutadans és ben habitual, encara que es vulgui dissimular amb reunions i consultes volgudament inoperants o manipulades. El dret a decidir comença als barris, sol dir un polític molt assenyat. Si no aconseguim implantar aquest dret sempre serem un pobre país. Amb un 45 % d’abstenció, com hi va haver en les últimes eleccions, pensem que molts ciutadans s’abstenen pels motius que exposem aquí; perquè votar si faran el que voldran! Votarem els partits, si és que algun s’atreveix a establir una normativa que obligui a consultar als ciutadans en circumstàncies determinades o quan un percentatge ja establert de ciutadans o veïns demanin una consulta per a decidir, percentatge que podria ser un 1,25% de la població de Catalunya, ciutat, o d’un barri quan vingui al cas; com a Suïssa, que amb el mateix percentatge de signatures es pot forçar també una votació oberta a tots els suïssos per corroborar o rebutjar qualsevol llei que s’hagi aprovat unilateralment a l’Assemblea Federal, inclosa la Constitució.
Esteve Roura i Punset
8/01/2015
Te la han publicat aquesta carta a La Comarca?.
Em sembla que té prou nivell i l´assumpte és prou relevant com per ser publicada en els diaris més llegits.
Sí, l’han publicada.
També em Sorpren que te l’hagin publicat.
Als politics no els agrada que s’els destapin les vergonyes en públic o s’els hi diguin les veritats.
Si servis per fer-los reflexionar abans de prendre decissions………..
La resposta dels polítics sol ser, simplement ignorar-te, però, el més preocupant és la passivitat o indiferència de la majoria dels ciutadans.
Opino que s’ha d’anar a votar sempre , encara que sigui “en blanc”.
La feina d’organitzar una Associació de veïns , només es fa quan determinades obres afecten els interessos d’algun col·lectiu prou important i en pocs casos s’obtenen resultats concrets.
Actualment , propiciar que s’escolti la veu de la gent dels barris és molt difícil , a menys que hi hagi un activisme organitzat dels veïns.
Aquest és el problema: la falta d’activisme dels veïns i als ajuntaments ja els va bé que sigui així, ja que no els interessa fer res per acostumar als ciutadans o veïns a decidir sobre les qüestions prou importants. Penso que els ajuntaments són com petites dictadures; quan fan disbarats no se n’avergonyeixen.