Petits plaers

                                                   Carta a “La Comarca”

Pensem que els petits plaers són els que ens poden fer gaudir d’aquest món tant difícil de comprendre, on les guerres no s’acaben mai. Mirar les coses que ens envolten i que veiem constantment com si fos la primera vegada que les veiéssim, fixar-nos en detalls que de tant vistos ja els hem oblidat, contemplar des del punt més alt de casa nostra les muntanyes que ens envolten, la serralada de Sant Miquel del Món, Santa Magdalena, Cabrera o Puigrodó, que tot i tenir-ho tant a l’abast en cada moment, pensem que de tant en tant cal parar-se, fixar la vista en aquests punts tant no vistos i contemplar-los com si fos la primera vegada que ho fem, és extraordinari.

Anar a la Vall de Bas, per exemple, en un dia esplendorós i contemplar-lo un cop cada setmana, és el viatge més excepcional que hom pot fer, a més de dinar sempre al mateix lloc i en la mateixa taula i el mateix menú: uns spaghetti amb pesto fantàstics, una botella petita de vi del país, un gelat de nata envoltat de xocolata negra i un cafè, si és que ens agrada fer sovint les mateixes coses quan ens complauen tant. Hi ha qui estaria donant constantment voltes en aquest petit planeta, penso que per tal de no pensar ni aprofundir en res. Pensar fa mal, ens deia quan érem joves el pare Miquel Portolés, tot i que la mainada li deien “Portacalés”; aquell escolapi modern, extravertit i sempre alegre.      Passar per davant del monument a la maternitat de l’escultor Clarà al parc que porta el seu nom, com si fos la primera vegada que ho fem, parar-nos un moment i contemplar els escolapis al fons, tot imaginant-nos en l’entremig com era el brollador abans – no he aconseguit recuperar-lo, però encara no m’he rendit del tot –, és un altra petit plaer a l’abast de tothom que hi sigui sensible. No cal mirar a la dreta per no pensar en el que va fer el disbarat de construir sobre les voltes del que molt antigament en deien can Capdevila, prostituint el que haguera sigut una magnífica construcció per complementar la bellesa del parc; si volem imaginar-nos-la ens hem de situar on abans hi havia la gasolinera i ara hi han col·locat grans fotografies, molt encertades, de persones i moments de fa molt temps.      També hi han altres petits plaers que estan a l’abast de tothom qui en vulgui gaudir, com poden ser: la ratafia que fa el meu parent a casa nostra, és deliciosa; ara he trobat la manera de gaudir-ne més sense abusar-ne; després de prendre un cafè havent dinat, i amb la boca neta, es tracta de assaborir-la bé, com fan els tastadors de vins, no empassar-nos-la de cop, amb un glopet n’hi ha prou per anar-la assaborint durant una bona estona, i, després d’haver-nos-la empassat tenim mitja tarda, que encara gaudim del seu sabor.      Sortir de la dutxa i ficar-se al llit tal com vàrem venir al món, amb els llençols nets, acabats de rentar, és molt agradable. No entenc perquè ens desvestim de la roba de carrer i ens posem un altra vestit per ficar-nos al llit, tant bé que s’hi està sense res que ens tibi o ens molesti, com solen fer els pijames, i, si a més. escoltem amb uns auriculars equilibrats la nostra música preferida, és extraordinari.      Encara em queda una camisa de les que fa 50 anys em feia el camiser Vila de Banyoles; sempre en tenia mitja dotzena, totes iguales, teixit de cotó santforitzat fent una petita pota de gall; lligaven amb tot; de màniga llarga i amb dues butxaques, no calia triar quan m’havia de canviar la camisa.

Esteve Roura i Punset

22/01/2014

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Petits plaers

  1. Joan Masmitja Cufi diu:

    A L’ESTEVE ROURA I PUNSET……….Avui he entrát,he començat a llegir el bloc de PETITS PLAERS m’ha agradad i veig teca de mols anys desde novembre 1966.Encara treballávam a la COPERACIÓ……………já ho irè seguin anim i gracies

    • esteve diu:

      Hola Joan,
      No sempre parlo de records en les cartes, sí que ho feia en els llibres. Si entres al meu blog hi trobaràs en l’apartat de llibres un que es titula “petita història d’un gran bluf”, és la meva història en relació amb COFASA.
      Una encaixada,
      Esteve

  2. Tens raó, Esteve; no hi ha res como disfrutar del petits plaers, sobre tot quan ja no és posible gaudir del grans. Ara tenim satisfaccions tecnificades, però amb moltes complicacions. Es compleix aquell refrany: “Lo mejor es enemigo de lo bueno”.
    Tots els indrets del quals parles em venen a la memòria i s´em fan sempre més vius. Yo els visitava -gairebé tots els que anomenes i molts més-, i m´entonava al meu exili voluntari -voluntari i una mica per força-, i en tenía per anar ventilant l´esperit fins el pròxim viatje dintre de dos anys. Cada dos anys repetia les smateixes rutes, i tornava a casa amb el sarró ple d records. Ara, ja en fa més de cinc que no puc repetir el viatje, porquè, com tants altres, estic pres en la tiranía d´un comunisme leninista, que presumeixo, amb tot fonament, que durarà per tot el que resta de segle, i pot ser molt més. Aquí hi ha molta gent optimista, pensant-se que això ja s´acaba. Aquest és un dels mals: que ningú no es mou perquè tohom viu profondament sedat amb l´optimisme. La realitat, però, és molt altra coasa: els militars, des dels commandos mitjans son tots chavistes. Dels militars depenen totes les entrades de diners i la distribució de les importancions. El chavisme té, ademés, l´ampar de Cuba, la OEA i la ONU gràcies als regals de petroli que el difunt va deixar firmats com a conveni.
    Dels teus records de personatjes, ni cal que en perlem. En tinc una bona llista que em dona matèria per riure sota el nas. Un d´ells, el que has anomenat: el P. Miquel Portolès. Quin personatje!! Sempre amb la seva rialla i una sentència per dir. Sempre ipecablement ataviat, arreu on pasava deixva un estel de perfum, més aviat baratet, però que feia el seu efecte. Allò de “pensar fa mal”, m´agradria saber en quins contextes ho solia dir. L´ultima noticia que en vaig tenir va ser a Terrassa, on feia de capellà -ja octogenari avançat- en una urbanització de gent rica. (Ell no es feia amb la “xusma”!)
    Espero que els espanyols tinguin una mica seny i no l´hi donguin massa vots al catamañanas d´en Pablo Iglesias. Se que hi ha uns quants fillets de papi que tenen una certa empatia amb els movimients de extrema esquerra. Jo els enviaria a Cuba perquè sabessin el qués el comunisme pur i dur. O a Venezuela, i amb molts diners a la buuxaca, perquè sabessin el que és tenir-ne, i no trobar res en qu`en qué gastar-se´ls, si no és fent cues de 3 o 4 hores sota un sol ruent , per obtenir un litro de llet o un rolltllo de paper higiènic. Veuries com aviat maldarien per tornar ambel papa i la mama!

  3. M’ha agradat molt aquest article “intimista”en que exposes un dels grans secrets per arribar a gaudir de la quotidianitat.
    Opino que la recepta és molt bona , però si hi reflexionem , ens adonem que només hi podem arribar quan partim de una pau interior que dona una certa maduresa vivencial i que aquesta “base” és un equilibri personal que cadascú ha de trobar i que , quan el tens , és llavors que et reporta aquesta serenor necessària.
    En referència a la frase dels professors (sovint capellans) que quan et feien sortir a la pissarra i (com que anaves “peix”) quedaves aturat … Primer et preguntava , el perquè del silenci , i quan responies que estaves pensant , et deia PENSAR FA SER BURRO !!

  4. Nat diu:

    Esteve, fantàstic el teu article…. I també m’ha agradat molt el testimoni des de Veneçuela d’en Peyo… suposo company teu d’adolescència als Apits a on fèieu de les vostres…..

  5. Joan Mercader diu:

    Hola Esteve:
    Està molt bé el teu article “Petits plaers”,- Es ben veritat que les petites coses, les més senzilles, són les que ens fan la vida més agradable. I sobretot els records.

    “Els records són un abric perquè l’ànima no es glaci”

    Felicitats.

Respon a Joan Mercader Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>