L’Hostal del Sol

                                                   Carta a “La Comarca”

La carta de l’Associació de Veïns de l’Hostal del Sol de la setmana passada m’ha sorprès molt gratament, la seva clara visó sobre la mobilitat del barri, que com molt bé diuen afecta a tota la ciutat, com quasi sempre succeeix, el seu interès en fer les coses ben fetes i sense pressa, amb plausi que em deia un dia el masover de La Torre d’en Llunes d’aquells indrets; el seu desig de que es facin les coses d’una manera integradora i no de qualsevol manera i a qualsevol preu, m’han convençut plenament, no hi estem avesats que una AA VV actuí amb tanta responsabilitat i sensatesa. Vaig formar part de l’AA VV del barri dels Desemparats durant uns anys, no recordo quins  ni quants. Ara, voldria saber la meva actuació en el que l’AA VV va fer, o no va fer, durant la meva col·laboració amb la mateixa; tinc els meus dubtes i recances, i quan he volgut comprovar els fets em diuen que no hi ha actes de les Assembles, impressionant! Només me n’han lliurat una que ben segur va ser feta per a convèncer al Síndic de Greuges, juntament amb 27 folis de l’Ajuntament per a intentar justificar el que és injustificable, tot, referent a la irracional mobilitat del barri dels Desemparats; en parlarem en una altra ocasió amb més detall.

En acabar de llegir la carta de l’AA VV de l’Hostal del Sol, no podia dormir, els records s’empenyien l’un a l’altra atropelladament i ni amb una pastilla de Diacepan he aconseguit aclucar un sol ull. Quan jo era un infant, fa uns 80 anys, en aquella zona només hi havia l’Hostal del Sol, Brugats i Brugadois; la meva mare va néixer a Brugats; el pare comentava que de jove li deien “La Puríssima de Brugats”, era molt maca. La mare explicava que quan de petita anava a l’Hostal del Sol s’encandilava contemplant les finíssimes mans de l’hostalera quan li mesurava l’oli; l’hostalera era l’avia de la meva companya – ara es diu així – i ho va ser mentre l’empresa del seu marit, l’inefable avi Quim, construïa la carretera a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Brugats i Moretó eren del mateix propietari i el que ara és el barri dels Desemparats eren els camps de cultiu de Moretó; ara, visc ben bé a sota del que era la important masia de Moretó. Brugats també era una masoveria important, tenien pastor, mosso i minyona. L’avi Esteve era el fill del masover; la finca es va vendre i els nous propietaris anaven justos de diners, i, com que l’avi s’havia sindicat, eren temps convulsos, els propietaris el varen acomiadar; un capellà de la família dels nous propietaris, que encara deu estar penjat a La Caritat en un quadre com a benefactor de la institució, pistola en mà, va impedir que l’avi fes la collita quan hi tenia tot el dret; així m’ho explicaven de petit. Els avis varen anar a viure al carrer Sant Pere Màrtir davant del Casal Marià i l’avi hi tenia una talleret, també se sabia l’ofici de carreter; jo hi anava a fer patinets amb un cert estil i moltes altres coses; l’avi Esteve, home bo i pacient, m’ensenyava com fer anar les eines. El que ara és el barri de l’Hostal del Sol eren unes feixes que menava l’avi; des de casa seva al carrer Sant Pere Màrtir com hem dit, hi anava amb una carretilla d’aquelles que només tenia una roda, on hi portava les eines i els trastos per a cultivar les feixes; a vegades jo l’hi acompanyava per ajudar-lo i quan n’era el temps collia la tana o tanacetum, herba d’unes flors petites i grogues fent com un bolet gran, a diferència de la camamilla, era molt amargant i s’utilitzava per al mal de ventre. Eren uns temps ben diferents; una vegada, quan els avis ja no hi eren, una meva tia va portar una calaixera de quan estaven a Brugats a reparar amb el fuster Guinard, de Mabaix i aquest se li va presentar amb un grapat de peces d’or que s’havia trobat en el secreter de la calaixera.

Esteve Roura i Punset

5/02/2015