Carta a “La Comarca”
… sol dir un polític actual, que també diu que no es vol perpetuar en el càrrec. Pensem que algunes associacions de veïns solen ser com un apèndix dels ajuntaments. Pensem que les associacions de veïns haurien de tenir un cens dels habitants del barri per tal de poder-los consultar quan convingués, mitjançant el correu electrònic o el requeriment personal de la seva opinió o del seu vot. Les assemblees són molt poc concorregudes i encara que es fessin votacions serioses – no se’n solen fer quasi mai — penso que tampoc les podríem considerar vàlides. Aquí penso que és on s’hauria de veure si els polítics tenen un vertader interès en canviar el país: que sigui el poble qui decideixi quan calgui.
No em pot cabre al cap que un ajuntament ens digui que s’han fet seu el dret a decidir en haver guanyat unes eleccions rutinàries i segueixin fent de petits dictadors; ho vaig comentar amb tres alcaldes comarcals en la Fira del Farro de dies passats i varen quedar astorats; més de trenta veïns havíem sol·licitat fer una enquesta al barri dels Desemparats per tal de decidir si volíem tornar a la racionalitat en la mobilitat del barri o continuar amb l’absurda situació actual. Com tampoc no em cap al cap, que no es facin les coses perquè no hi hagi possibilitats de ser corrupte, una de les lacres actuals. Un exemple ben recent: m’ha arribat de diferents procedències, suposo com a molts altres ciutadans, que uns diputats a Girona cobraven sense presentar-se a la feina; els coneixem i és decebedor; fins i tot hem rebut quatre anònims mitjançat articles del Diari de Girona; com els anònims que vaig rebre en la irrepetible època del president Laporta; m’agradaria saber què en deu pensar de la situació de la junta actual del Barça, aquell que em va trametre tants anònims contra en Laporta. Pot ser que el cas dels diputats s’hagi resolt positivament: “El ple del Parlament ha aprovat avui (5-02-15), per unanimitat, demanar al Govern que elimini les dietes de tots els alts càrrecs que es deriven de l’assistència a òrgans col·legiats, i insta a fer-ho amb “caràcter immediat”.
Uns pocs podrien començar a canviar les coses si s’ho proposessin per tal de començar a canviar el nostre país com molts desitgem. Penso que fem el que de petits ja ens deia el pare Boronat: no feu com aquells que diuen: “aixequem-nos i aneu-hi”. Si el poble no es mou, que no es queixi, també podem pensar. Hi ha massa indiferència. Malauradament els que aconsegueixen fer moure el poble no solen ser els més adequats, s’aprofiten del desencís dels ciutadans per aconseguir els seus objectius personals. Enyorem bons i honestos polítics que es proposin fer moure el poble perquè sigui més participatiu i s’interessi per resoldre bé els problemes locals comuns, i, també els nacionals. Amb tot pensem que la carta del 29/01/15, “Olot, la nova Jonquera?”, ens demostra que encara hi ha associacions de veïns que intenten fer coses importants, que veuen les coses amb més claredat que els polítics, i, no fan com els de “aixequem-nos i aneu-hi”. No en fem res de que els ciutadans puguin participar en un Ple d’un ajuntament per opinar d’ordenances, reglaments i normatives, si tot acaba en un buit en no poder fer valer el dret a decidir quan calgui. La setmana passada absorbit per l’Hostal del Sol no vàrem comentar el “Pla d’Usos del Firal” on acabaven dient: “ . . . les entitats ens sentim menyspreades per l’Ajuntament, que no només ha rebutjat la nostra proposta, sinó que s’ha negat a negociar i a consensuar . . . “ és una prova més del perfil dictatorial de l’Ajuntament actual, propi d’èpoques passades.
Esteve Roura i Punset
26-02-2015
Així com d’altres vegades he estat d’acord amb les teves opinions exposades en cartes a “La Comarca”, aquesta vegada no ho tinc tan clar.
Els problemes de la gent, dels pobles, comarques, nacions i estats, crec que els han de resoldre els entessos en la matèria o sigui, els tècnics. Si estic malalt vaig al metge, si pot ser especialista millor i no el pregunto als meus veïns que pot ser el millor per a mi.
Perquè uns quants indocumentats opinin igual, no per això ha de ser la millor opció.
Els castellans diuen allò de “Zapatero a tus zapatos”.
Jo no miro mai, a la tele, cap d’aquests programes de tertúlies, on tres, quatre o més persones van parlant cada dia de temes molt diferents i pontifiquen. Tant és que parlin de futbol, com de l’Estat islàmic, dels Oscars, de moda, d’economia, bolets, etc. ells de tot en saben un niu, sense pensar en aquell altre refrany castellà “el que mucho abarca poco aprieta”. I per això crec que són inútils aquestes consultes populars sobre qualsevol cosa.
Hola Lluís-Maria,
Tot això que dius seria correcte si es tractés de bons tècnics, i, sobretot honestos, però quan no són ni una cosa no l’altra, què s’ha de fer? Si s’hagués sotmès a l’aprovació del poble les abominables construccions del Puig del Roser — era un dels llocs més emblemàtics de la ciutat — o el Firalet, tu creus que s’haurien aprovat? Els països petits i més avançats d’Europa posen sempre aquestes qüestions a l’aprovació del poble; o és que el Dret a Decidir sobre el futur del nostre país també l’hem de posar en mans dels “tècnics”?
Esteve