Anècdotes i Fets (3)

 

En Temple Rossetti  D’en Temple Rossetti, no en recordo el nom, era un pintor de parets força popular i molt afeccionat al vi. Sovint explicava anècdotes de la guerra (la del 36). Era comissari de l’exèrcit republicà i el soldat que li portava una ampolla de vi li donava una setmana de permís, fins que en quedar-se quasi sol va haver de restringir els permisos, no fos cas que li fessin un consell de guerra. Acabada la guerra va estar anys en un camp de concentració, era el que els va passar a tots els soldats de la part republicana. Per sortir del camp es necessitaven molts avals de gent afecte al règim; en Temple els va aconseguir o li varen aconseguir, però ell, com que havia trobat el sistema d’aprovisionar-se vi, quan el cridaven per deixar-lo marxar, feia el sord. A la batalla del Ebre, entraren un dia en un d’aquells pobles que ara eren d’una banda i després de l’altra i en veure un gran magatzem de vi, s’afanyà per entrar-hi. Hi havia unes grans tines, d’aquelles que s’hi ha d’accedir per una escala adossada, i assedegat com estava, s’enfilà a la primera i en arribar a dalt es va trobar la tina plena, però, hi havia un moro mort flotant. – I, què vares fer? – li vaig preguntar. – Collons …., apartar-lo per a poder beure bé – em contestà.

Duros avall. L’avi de Puigmolí, pare de la Consol que va estar uns trenta anys a casa i estimava molt els meus fills, especialment a en Narcís que era el petit, era un típic pagès de la Garrotxa. Puigmolí era una petita casa de pagès prop de Sallent i sovint la Consol s’emportava en Narcís per passar-hi el dia. La finca es va vendre i la compraren uns senyors de Barcelona, constructors o contractistes d’obra. La transformaren en una gram mansió, amb piscina, camp de tennis, camp de tir i no sé quantes coses més. També hi construïren granges per a bestiar. Quan anaven al camp de tir al plat cada vegada que se sentia un tir, l’avi de Puigmolí exclamava: – Duros avall, un altra dia els tinguéssiu!  Semblava una predicció i efectivament ho va ser, perquè varen acabar arruïnats. Quan de sobte la gent s’enriqueix, sovint no se sap assimilar la bonança i amb la mateixa facilitat que es guanyen diners, es perden. Hi ha massa tendència a no tenir mesura en les coses i es fuig com el dimoni de la creu del més petit sacrifici o negació de coses que ens agradaria fer.

Si plou no marxo. L’avi Quim tenia dos germans i una germana i de petits feien entremaliadures de tota mena. Contaven que a vegades, l’últim en aixecar-se s’havia de vestir amb la roba que li havien deixat els altres. El pare dels quatre germans – en Pep, en Quim o Joan, en Miliu i la germana Antònia – es deia Andreu, era burot i va començar a fer carreteres, fins que els fills crearen: “Agustí & Masoliver S.L.” A en Masoliver li deien “en Tista” i era de can “Peredelui”, hostal penso que situat al barri de la Putoia d’Olot; era el marit de la germana i formà part de l’empresa per exigència de l’Andreu. Més tard, un d’ells se’n separà i creà una altra empresa per fabricar bigues de ciment armat o pretensades; en parlar d’ells se solia dir:  “Els de les bigues”. Però a tota la família se’ls coneix pels “Silets”. Al pare de l’avi Quim, li deien en “Silet”, per ser el marit de la “Sileta”; es diu que era una dona molt autoritària. Sembla ser que l’Andreu encara era més ocurrent que l’avi Quim. S’estava morint i en anar-hi el capellà i tirar-li aigua beneita amb el salpasser, com era costum en aquella època, ell va obrir un ull i digué:- Si plou no marxo!

Esteve Roura i Punset

4/06/2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Anècdotes i Fets (3)

  1. Josep M Canals diu:

    Magnífics els escrits! Me’n poita anar envu¡iant. M’ho passo collonut. Una abraçada

Respon a Josep M Canals Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>