El valor

Article a La Comarca

Llegia l’altra dia a Català Sempre: “Comença a ser hora que els catalans acceptem que estem arribant al gran dia per demostrar-nos a nosaltres mateixos què volem del nostre país. Una vegada ens hàgim decidit per tenir un país nostre, la lluita tot just començarà. No cal fer-se tantes preguntes quan en realitat no hi ha res fet. Com tots els països del món, s’haurà de fer molta feina, treballar i tirar endavant. Ens ho estan posant en safata. Si ens mostrem dubitatius, després del 27-S ja no ens podrem queixar de res, oi? La por, si voleu, existeix sempre. Forma part de la vida. No hi ha res fàcil però sí que cal enviar un missatge clar: dir el que volem davant del món”

Si és que la tenim, pensem que no ens queda més remei que vèncer la por, hem de tenir valor per afrontar el que convingui, ens devem als que varen lluitar i morir per mantenir la independència del nostre país i ser dignes successors d’aquells que perderen llur vida intentant mantenir la nostra independència. Deixem-nos d’egoismes personals i pensem en el nostra país i en els que vindran darrera nostra; que no s’hagin d’avergonyir de nosaltres. La por, com ens deia l’autor de la nota anterior. m’ha recordat un episodi de quan era recluta fent el servei militar obligatori a l’Àfrica. Sovint teníem les nostres batalletes amb el tinent instructor, com quan em preguntaven una cosa que no ens l’havien explicat i jo ho posava com a excusa per no saber-ho, per més que fos ben fàcil la resposta. El que segueix n’és un exemple, escrit en el llibre “L’Edat Burral”

El valor.  L’endemà i a l’hora de la teòrica, el tinent venia disposat a continuar la lluita personal i d’entrada es va despenjar amb una pregunta compromesa. - Vamos a hablar del valor. Roura, dime lo que es para ti  el valor, ¿cómo lo definirías?. Segurament que ell esperava que jo sortiria amb la història de que no s’hava explicat i francament això hauria estat extremar la nota; a més, se’l veia preparat per contraatacar amb seguretat i, fins i tot, amb duresa. Era evident que per desarmar-los s’havia d’actuar de forma que per a ells fos totalment inesperada.  Quantes vegades he trobat a faltar la seguretat i l’aplom que em donava estar vivint unes situacions que no em mereixien cap transcendència i per més que ens diguessin que la nostra actuació quedaria reflectida en la hoja de servicios i podria afectar-nos en el futur, em deixava totalment i absolutament indiferent. No podia precipitar-me i em va semblar contestar-li simplement: - Dominar el miedo. Mai no m’hauria  pensat que la meva resposta el deixaria tan meravellat i sorprès; gràcies a ella es va establir una mena de treva que va durar uns dies. - Sí, señor, ni más ni menos, es una definición acertadísima. I com no podia ser menys,  va començar amb una dissertació sobre el valor i l’heroïcitat,  fent referència a  la  por que tothom té en les situacions compromeses.

Una de les pors que tenen alguns jubilats és, precisament, que la independència pugui afectar negativament llur jubilació, la por a un canvi, canvi que la lògica ens diu que ha de ser positiu en aquest tema.Tampoc cal que siguem herois, simplement, penso que hem de ser conseqüents amb el nostre passat: recuperar la independència. Per poc que coneixem la nostra història, ens serà més fàcil perdre la por, si és que aquesta ens atenalla; dominar la por, si és que en tenim, és el nostre repte, hem d’estar ben convençuts i lluitar per a recuperar la nostra independència i la dels nostres successors; quina millor herència podem deixar-los-hi que un país lliure? Si no ho aconseguim la situació es pot convertir en dramàtica: relligaran el “atado i bien atado”, i això sí que ens hauria de fer pànic. De tota manera el Tribunal Internacional de Justícia en la seva sentencia 22-07-2010, diu que la voluntat d’un poble preval sobre qualsevol llei; és el mateix que diu el Papa Francesc, que és Infal·lible, el 09-07-2015.

Esteve Roura i Punset    30/07/2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El valor

  1. Lluís-Maria Clavera diu:

    Encertat i oportú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>