Anècdotes i fets ( 6 )

                                      Carta a “La Comarca”

Els amolls de la majordona. – La Catalunya Vella està farcida d’esglésies romàniques, moltes d’elles en molt mal estat de conservació, tot i que ara es van rehabilitant. Sadernes n’és una d’elles. Sadernes surt esmentada des de l’any 977, quan es va fundar el monestir de Sant Pere de Besalú. L’anécdota que la mare havia sentit explicar de petita era que a la rectoria de Sadernes hi vivia, com en la majoria de rectories, un rector i la seva majordoma.  La mare contava que un rector de Sadernes va recollir el seu pare a casa seva quan aquest va quedar vidu. Un dia, la majordoma anava molt atrafegada buscant els amolls; per més que ho regirés tot no hi havia manera que els ditxosos amolls sortissin, fins que el pare del rector li va dir a la majordoma: – Si haguessis anat a dormir al teu llit, sabries on són els amolls!. El pare del rector veia coses que el feien sospitar que el seu fill i la majordoma tenien un afer i es va voler assegurar que les seves sospites eren certes posant els amolls dins el llit de la majordoma. El rector es va emprenyar tant, que va fer fora el seu pare de casa seva. Ben segur que aquestes situacions eren molt freqüents.

En Peret i els japonesos. – En Peret Plana era un noi molt popular; havia fet de barber, era artista pintor, afeccionat al teatre a l’Orfeó Popular, i altres activitats. Quan els bancs començaren a introduir la informàtica, en Peret, com tothom, rebia puntualment l’extracte del seu compte a l’Hispà, fins que un dia s’adonà que el seu compte havia crescut d’una forma espectacular i va pensar: “Carai! que bé”. El mes següent la crescuda havia continuat augmentant i en mesos successius va seguir la mateixa tònica. En Peret, que era una persona amb posat seriós, però molt divertit, no s’estava de dir: “Poseu diners a la sucursal del banc Hispà, crien com conills”. Fins que un dia el compte va començar a decréixer i al mes següent va continuar la davallada, i en successius extractes la cosa va prendre un caire alarmant; tant, que en Peret es va dir: “Peret, si no vigiles, et cardaran fins i tot els teus”. El Peret se’n va anar cap al banc i en entrar es dirigí al primer empleat que va trobar i assenyalant l’ordinador li va dir: – El japonès que teniu aquí dins i jo no estem pas d’acord! Total: feia temps que entrecreuaven comptes amb els titulars del mateix nom i cognoms.

El metge Puig. -. El metge Puig, com se l’anomenava col·loquialment, era otorrinolaringòlec, únic a Olot en aquella època i molt popular.  De petit anava a la farmàcia Fajula, a la Plaça del Conill, vora de casa seva, can Respladis, hotel que havia tingut un gran renom. A la farmàcia, quan hi anava, si convenia feia algun encàrrec. En arribar s’enfilava en una cadira i deia amb gran èmfasi:  – Jo sóc en Teta, Tita i Tetaiona. Era un dels contertulians de can Vizern, confiteria-bar situada també a la Plaça del Conill. La seva col·lecció d’acudits era famosa, els tenia escrits i catalogats; si li demanaven acudits de metges, per exemple, en contava un reguitzell. Si li donaven una llista de vint o més noms, al cap d’un mes els tornava a repetir de memòria i amb el mateix ordre.

En certa ocasió va anar a missa de sis del matí perquè sortia de cacera; la missa no ens la podíem descuidar, era pecat mortal si ens la saltàvem. El senyor rector passava la bacina, ho feia amb molta calma, quasi deturant-se a cada filera de feligresos perquè no se n’escaquegés cap. El metge Puig va començar a regirar butxaques mentre el senyor rector esperava pacientment – tot sigui per la pela – i en no trobar cap diner en les seves butxaques i ensopegar al mateix temps amb un sobre d’optalidon, va optar per deixar-lo caure a la bacina amb aire magnànim.

Esteve Roura i Punset

05-11-2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Anècdotes i fets ( 6 )

  1. mariangels diu:

    Els he sentit moltes vegades aquestes anécdotes, però m’agrada de recordar-les i de tornar-les a llegir, deu ser per allò de la meva memòria històrica….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>