Anècdotes i Fets (8)

                                           Article a “La Comarca”

L’excursionista xerraire. En una de les poc sovintejades sortides matinals dels Amics de la Vall de Bianya pels indrets de la comarca, vaig anar molta estona de costat amb una persona que, tot i ser d’aquí, no hi tinc massa contacte, millor dit, no n’hi havia tingut mai. Tant és així que dos o tres dies després de la trobada vàrem coincidir en un magatzem de fusta com a clients, i si no li dic la frase que ell em va dir al final de la conversa d’aquell dia, no m’hauria reconegut. Quan hom troba una persona que domina un tema, sigui per tenir-hi molta afecció o simplement perquè és la seva professió, i el tracta d’una manera que es faci agradable escoltar-lo, cal aprofitar-ho i amb una petita pregunta de tant en tant, la conversa, o més ben dit el monòleg, s’allarga i s’allarga, i, si és un d’aquells dies que no tenim massa ganes de parlar, és una solució per als qui no estem massa avesats a parlar caminant i als contactes o reunions socials. La majoria de les vegades les reunions socials, sigui pel motiu que sigui, solen ser molt avorrides, es parla de coses banals i de molt poc interès o dels problemes personals i dels propis negocis, que encara sol ser més poc interessant. El cas és que l’excursionista xerraire, en acabar la petita excursió, em va dir: – No en feu massa cas de tot el que us he dit, que: “Qui molt xerra, molt erra”.

“Lo Algueró” Vaig començar a jugar al tennis als trenta anys i vaig continuar fins que vaig poder, ja que els problemes del braç varen anar augmentant. Acostumava a fer dos o tres partits per setmana, últimament sempre amb els mateixos contrincants. El del dimecres, amb l’Algueró, que és de Balaguer, però fa molts anys que va venir com a director d’un banc d’Olot i aquí s’ha quedat. L’altre dia, mentre ens equipàvem per anar a jugar, parlàvem del servei militar i en dir-li que jo l’havia fet prop de Melilla, ell em digué que l’havia fet a Melilla mateix i que jugava a tennis amb un coronel que sempre ho feia descalç, que resultà ser el que teníem al nostre quarter.El dimecres següent, l’Algueró em va portar unes fotos dels actes que es feien a Melilla el dia de la Mare de Déu de Montserrat i en ensenyar-me’n una d’elles, em digué: – Veus, aquest sóc jo, i m’assenyalà un dels que estava darrere d’un grup, amb ulleres de sol i que només li sobresortia la meitat del cap. – Saps què et dic, Josep? – ell em mirà sense pensar ni per casualitat el que jo li diria. – Aquest no ets tu. – Home, – digué tot sorprès i amb el seu accent lleidatà – Qui serà, doncs? Qui vols que sigui. Home per favor, no fotem!. – Doncs mira, aquest … sóc jo – vaig dir amb fermesa – si no és que llavors eres alt i ara ets baix. – Devia estar enfilat en algun lloc – digué ell, no gaire convençut.

Dies següents, vàrem comprovar les seves fotos amb les meves i moltes d’elles eren les mateixes. Fa més de quaranta anys que ens coneixem sense saber que havíem estat junts a Melilla en un dia tan assenyalat. Sorpreses i casualitats de la vida. Pot sorprendre això de celebrar la festa de la Mare de Déu de Montserrat l’any 1950, quan aquí, com aquell qui diu, no podíem cantar ni el Virolai. Un soldat des de Capitania: l’Ermengol Passola va aconseguir organitzar-ho cada any i un coronel que havia estat al quarter en què jo feia el servei, a Segangan, havia començat a organitzar el transport per complaure els catalans, que ell apreciava i respectava en extrem, fins al punt que una vegada, davant de tot el regiment format, va dir: – Donde haya catalanes que no salga nadie. El coronel: Juan Fernández Capalleja i Fernández Capalleja, va morir als 45 anys sent el general més jove de l’Estat. Era un home extraordinari. S’en poden saber més coses a:    http://roure.cat/wp-content/uploads/2015/02/0-Ledat-burral-R-2-blog-PDF1.pdf

Esteve Roura i Punset

7-01-2016

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>