Estimar (VI)

Estimar  ( VI )

A mesura que m’he anat fent gran estimo més la meva terra, tot i que quan era jovenet ens ensenyaven, o intentaven, que estiméssim una altra terra, la dels que havien guanyat una guerra, i ells i els que els han anat succeint han procurat sempre imposar-nos les lleis d’aquesta altra terra. Però després de tres segles de submissió, ens hem començat a despertar, i som molts els que volem recuperar la llibertat i ens interessem pel nostra passat com a país lliure que èrem, “QUI OBLIDA LO PASSAT OBLIDA A SI MATEIX”, deia Tirant lo Blanc, el 1490. Penso que és molt important conèixer molt bé el nostra passat: d’on venim i qui som; i tenir sempre al nostre abast una síntesi de la nostra història: www.roure.cat . Cada territori d’aquest desventurat planeta, al llarg dels segles s’ha anat configurant per si mateix i quan l’ambició d’altres territoris irromp en la seva natural formació sol ser sempre negatiu; l’ambició i els interessos inconfessables sempre estan latents en la espècie humana a tots els nivells.

“La Història de Catalunya va molt lligada a la dels altres pobles hispànics, si bé sempre gaudint d’unes característiques pròpies que justifiquen el fet que s’hagi de considerar una nació diferenciada. Pròpiament parlant, els fonaments del poble català actual es comencen a posar  amb el lent procés de romanització, iniciat vers el segle III a. C. i estès fins ben entrat el segle IV d. C. D’aquest llarg període, que generalment fou de pau i prosperitat, dos grans llegats han quedat a Catalunya, configuradors màxims de la seva personalitat pròpia: la llengua llatina i el dret romà, origen de la llengua catalana i del dret català, respectivament”. Heus aquí una prova d’alguna de les diferències: Fins al segle XVIII els catalans han jurat davant els nostres reis amb aquesta fórmula: “Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu les nostres llibertats i lleis, però si no, no”.  No crec que això fos o sigui habitual en altres indrets. El nostre nou President de la Generalitat va fer servir aquesta formula per a la seva investidura; entre moltes de les virtuts que penso té el nostre nou President, m’agrada que ens transmeti optimisme.

 ”Dictamen de la Cort Internacional de Justícia de 22 de juliol 2010.

1 – Declarem que no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les declaracions unilaterals d’independència.

2 – Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval sempre la voluntat democràtica d’aquest poble.

3 – Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és la voluntat dels ciutadans la que crea o modifica la legalitat vigent quan sigui necessari.”

 FETS QUE HAN ANAT PROVOCANT LA PÊRDUA DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

1410 Mor Martí l’Humà, (fill de Pere IV) sense descendència i s’extingeix la dinastia catalana després de 532 anys.

1412  Reunits a Casp els compromissaris de Catalunya, Aragó i València, nomenen rei, Ferran d’Antequera, (de la casa castellana de Trastàmara) Semblava que havien de succeir-lo el seu net bastard o el comte d’Urgell.

1469   Les corones de Catalunya-Aragó i Castella s’uneixen per vinculació personal per mitjà del matrimoni dels Reis Catòlics.

1714  L’11 de setembre, després d’una llarga i esgotadora resistència, Barcelona cau davant de les tropes del duc d’Anjou. S’imposen el derecho i leyes del vencedor. Vigents.

1936   Esclata la guerra civil. — Comença una llarga nit pel catalanisme.

Esteve Roura i Punset

28-01-2016

Aquesta entrada ha esta publicada en Cartes als diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>