Sempre hi haurà soledat en la vellesa, es massa forta la tristesa de l’anima. Ni la companyia familiar, ni la bona voluntat dels amics, ni el treball entretingut, res pot tornar-nos la empenta i la joia de la edat primera !!! Diuen que un ancià ha de ser amable, respectuós, no pot cridar, ni exigir, tothom vol veure’l com un sant….!!
Els que es desfan en lloances de la vellesa, estan ben desubicats. Fins i tot diuen que la vellesa es bella! Es perquè encara son joves. Quan es trobin de cara a cara amb la vellesa, cambiaran de parer: veuran la veritat pura i nua: que en la vellesa no hi res de bonic. I si hi ha algun vell que pensa el contrari, està donant una mostra més de la seva caducitat…
Hi ha qui es vell de ben jove i hi ha qui es jove de vell.
La llei de vida no te aturador,i gracies que puguis arribar a vell.
Una circumstancia que condiciona tot plegat es la salut
Sempre hi haurà soledat en la vellesa, es massa forta la tristesa de l’anima. Ni la companyia familiar, ni la bona voluntat dels amics, ni el treball entretingut, res pot tornar-nos la empenta i la joia de la edat primera !!! Diuen que un ancià ha de ser amable, respectuós, no pot cridar, ni exigir, tothom vol veure’l com un sant….!!
Tens tota la raó Isabel, no és gens estrany que fins i tot, a vegades, es desitgi el repòs etern.
Els que es desfan en lloances de la vellesa, estan ben desubicats. Fins i tot diuen que la vellesa es bella! Es perquè encara son joves. Quan es trobin de cara a cara amb la vellesa, cambiaran de parer: veuran la veritat pura i nua: que en la vellesa no hi res de bonic. I si hi ha algun vell que pensa el contrari, està donant una mostra més de la seva caducitat…
Hi ha qui es vell de ben jove i hi ha qui es jove de vell.
La llei de vida no te aturador,i gracies que puguis arribar a vell.
Una circumstancia que condiciona tot plegat es la salut