PARAFRASEJANT nº20

PARAFRASEJANT–20

Aquesta entrada ha esta publicada en Altres articles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: PARAFRASEJANT nº20

  1. Isabel Riera Ferrer diu:

    Un dia vaig trovar una foto de la botiga de aquestes senyores gorristes al Facebook, en el grup de Fotos de La Garrotxa; eren mare i filla i els hi deien les Mis Paris, segons els comentaris del Facebook, pero diuen que a la botiga hi venien camises, no gorres, es deia “La Novedad” i tot Olot les coneixia. Son les mateixes?

    La meva familia anava a un oftalmòleg que es deia Dou, vivia al carrer Londres de Barcelona, ja fa molts anys; tenia una masia a La Garrotxa de la que estava molt orgullos i enamorat, penso que podria ser de la familia Dou que tants fills tenia.

    Bo l’article, m’agradat.

  2. Nat Roura diu:

    M’agrada al idea del martell….

  3. Esteve Roura i Punset diu:

    Suposo que són les mateixes que també devien vendre gorres.
    En quan al Dou oculista, penso que era germà del jesuïta i altres, eren una bona colla de germans.

  4. He trobat algunes notes de la serie Parafrassegant. Molt interessat tot. La figura que m´ha reviscut més records és la de Don Pere Bretcha: tot un personatge…
    Tens algún record de mossèn Felix Farró? Encara que devies ser molt petit, podria ser que en tinguessis alguna referència. D´altra part, ja després de la guerra, recordo, entre la fauna dels capellans, algunes figures interessentíssimes. Mossèn Picola, mossèn Eudald, mossèn Pascuet, mossèn Gelada, mossén Tió, etc.

    Encara recordo altres figures: En Jek Pussa, en Quim del Coll Tort, en Ramón de Sant Françesc…

  5. Esteve Roura i Punset diu:

    Hola Peyo,
    Recordo haver sentit a parlar de mossèn Farró, jo era molt petit i penso que era l’ànima del Casal Marià. Mossèn Picola el recordo molt, deia la missa en un quart i cada diumenge anava a dir-la a Sant Andreu del Coll a peu — no sé si dic bé el nom de l’església prop de Sant Miquel del Mont, la memòria ens falla molt –. mossèn Pascuet i mossèn Gelada els recordo molt també i mossèn Tió, que penso era el pater de l’exercit també el recordo, vivia al Casal Marià. D’en Pere Bretcha en podria explicar moltes coses.

  6. Quico Roura diu:

    Tots necessitem el nostre martell. Tu Nat, ets un privilegiat perquè en tens dos (que jo sàpiga: el kite surf i les escapades a Barcelona.

  7. Joan Andreu diu:

    Martell és , també, una marca de conyac francés. És preferible fotre’t una COPA , que fotra un cop de martell.
    Recordo perfectament a les “gorristes” i la seva botiga entre can Magí i cal Alzamora.
    Amb les seves indumentàries extravagants , intentaven anar a la MODA de una manera estrident , tot anunciant barrets que no podien vendre. La filla anava pintada en excés.
    Quan tenia 18 anys , vaig anar a l’oculista Dou de BCN i després vaig coincidir ,sovint , al Tennis , (ell i els seus 2 fills -noi i noia- n’eren molt afeccionats i socis del CT BCN). Tota la família Dou ,són de un tracte exquisit , però sobretot ells , encara més.
    F. Farró , no el vaig conèixer , però va ser Director de la Coral de l’Orfeó i ,allà , sempre explicaven les seves anècdotes. Deia que era la coral que desafinava més de Catalunya.

  8. Joan Andreu diu:

    He emplenat una pàgina de comentaris , però encara m’en queda un :
    És cert que en Mateu i el seu germà vivien junts i no es parlaven d’altre manera que no fos , a través de una pissarra , penjada al rebedor. A l’hora de cuinar ho feia cadascú , en dies alterns i escrivien el “menu” a la pissarra. Quan algun menjar no li agradava a l’altre , era quan hi escrivia DISCREPANCIES.

Respon a Nat Roura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>