Joan Pei E.P.R. era un cantaire consumat.Dels pocs que tenien estudis de cant i que sempre ens deleitava , cantant cançons molt catalanes (que , ara , s’estan perdent) Rossó , l’Emigrant … després de un bon sopar a l’Orfeó.
Quan volíem que cantés (pq. es feia pregar) li havíem de dir que en Miquel Legares ho feia millor que ell…
Suposo que el “quefe” dels serenos , que va multar a en S. Mestres del Estrella ,devia ser el seu pare.
Joan, em refereixo al pare del Pei que tu coneixies. De joves a vegades anàvem a sentir cantar els serenos a la plaça major. Quatre serenos es posaven un a cada angle de la plaça i el quefe, en Pei, al centre i començava a cantar:: Alabado sea Dios, las doce han dado, sereno – si era seré, Cada un d’ell repetia el cant.i era divertit perquè cap ho feia tan bé com el quefe.
quins monjos tant agosarats !!!!
Joan Pei E.P.R. era un cantaire consumat.Dels pocs que tenien estudis de cant i que sempre ens deleitava , cantant cançons molt catalanes (que , ara , s’estan perdent) Rossó , l’Emigrant … després de un bon sopar a l’Orfeó.
Quan volíem que cantés (pq. es feia pregar) li havíem de dir que en Miquel Legares ho feia millor que ell…
Suposo que el “quefe” dels serenos , que va multar a en S. Mestres del Estrella ,devia ser el seu pare.
Joan, em refereixo al pare del Pei que tu coneixies. De joves a vegades anàvem a sentir cantar els serenos a la plaça major. Quatre serenos es posaven un a cada angle de la plaça i el quefe, en Pei, al centre i començava a cantar:: Alabado sea Dios, las doce han dado, sereno – si era seré, Cada un d’ell repetia el cant.i era divertit perquè cap ho feia tan bé com el quefe.
El meu comentari és que no puc obrir els teus “Parafrassejant”.