Jo recordo que feien de “serenos” i tenien les claus de moltes portes que donaven al carrer o a una escala per si algú les necessitava.També cantaven a la nit i recitaven sempre les mateixes coses.
A les tertúlies , explicaven que els “serenos” es trobaven a la Plaça Major (dels gegants) i es col·locaven a cada cantonada de la Plaça,abans de començar la jornada , i tots ells cantaven , al uníson , la següent cantarella :
LAS DOCE HAN DADO , SERENO !!
els serenos eran molt apreciats a Barcelona, hi havia serenos i vigilants, donaven molta seguretat als carrers per la nit. Els pregoners eran mes antics.
Entre el que jo recordo i parlant amb un amic que vivia quasi a la mateixa plaça dels gegants la cosa anava així.
El quefe, en Pei en aquest cas, es col·locava al centre de la plaça i començava a cantar: Alabado sea Dios, las once han dado, sereno! o nublado si calia. En cada cantonada hi havia un altre sereno i anaven cantant d’en un en un tots quatre. El que feia gràcia era la peculiar manera que tenien de cantar cada un d’ells.
Jo recordo que feien de “serenos” i tenien les claus de moltes portes que donaven al carrer o a una escala per si algú les necessitava.També cantaven a la nit i recitaven sempre les mateixes coses.
A les tertúlies , explicaven que els “serenos” es trobaven a la Plaça Major (dels gegants) i es col·locaven a cada cantonada de la Plaça,abans de començar la jornada , i tots ells cantaven , al uníson , la següent cantarella :
LAS DOCE HAN DADO , SERENO !!
els serenos eran molt apreciats a Barcelona, hi havia serenos i vigilants, donaven molta seguretat als carrers per la nit. Els pregoners eran mes antics.
Entre el que jo recordo i parlant amb un amic que vivia quasi a la mateixa plaça dels gegants la cosa anava així.
El quefe, en Pei en aquest cas, es col·locava al centre de la plaça i començava a cantar: Alabado sea Dios, las once han dado, sereno! o nublado si calia. En cada cantonada hi havia un altre sereno i anaven cantant d’en un en un tots quatre. El que feia gràcia era la peculiar manera que tenien de cantar cada un d’ells.