Als pastorets de l’Orfeó no feiem cap flamarada.
Actualment a l’Orfeó , gràcies a la Marta Puig (filla d’en Cistella i la Monyos) , encara es fan actuacions teatrals de certa entitat.
“¡Raza perversa!, esta es hora / de estar cantando y bailando, / mientras se está preparando / una guerra aterradora?”……. “Cual buscan las flores / del sol el calor, / Dios de mis mayores, / yo busco tu amor”… Us en recordèu? El qui feia de dimoni gros era un tal Basora… I els personatjes: El Alcalde Borrego, Bato, Soft… El qui cantava la cançó esmentada era un tal Llongarriu. Recordar el passat és un bon “diván” per asserenar els ànims exaltats i per aixecar els abatuts. Recordar no és fer-se vell sinò revitalitzar-se. Els vells no tenim altre refugi que el de la memòria, mentres esperem embarcar-nos en la nau que mai més no tornarà.
UN BON RECORD I MOLT MACU
Als pastorets de l’Orfeó no feiem cap flamarada.
Actualment a l’Orfeó , gràcies a la Marta Puig (filla d’en Cistella i la Monyos) , encara es fan actuacions teatrals de certa entitat.
“¡Raza perversa!, esta es hora / de estar cantando y bailando, / mientras se está preparando / una guerra aterradora?”……. “Cual buscan las flores / del sol el calor, / Dios de mis mayores, / yo busco tu amor”… Us en recordèu? El qui feia de dimoni gros era un tal Basora… I els personatjes: El Alcalde Borrego, Bato, Soft… El qui cantava la cançó esmentada era un tal Llongarriu. Recordar el passat és un bon “diván” per asserenar els ànims exaltats i per aixecar els abatuts. Recordar no és fer-se vell sinò revitalitzar-se. Els vells no tenim altre refugi que el de la memòria, mentres esperem embarcar-nos en la nau que mai més no tornarà.