Moltes gràcies pel teu reportatge de la “Agustinada” d’aquest any. Et felicito.
Tens raó , que hi falten cantaires per ambientar la festa.Cada cop soms menys.
L’any que ve , miraré de “fitchar” un guitarrista. Li donaré el teu “cancionero”.
També intentaré de conèixer millor la tonada dels goigs.
Hem d’agrair i reconèixer els merits i l’invitació d’en Narcís.
Tot vol afició i voluntat per seguir celebrant la festa de Sant Feliu que veu creixer les generacions al voltant de la capella del seu nom, però el més important és que en Narcís i la Carmen no es cansin de convidar-nos mantenint i millorant aquest indret tan especial per tots nosaltres.
Jo cada any li dono més valor a aquesta trobada, que ens recorda el valor dels lligams familiars: són un signe d´identitat excepcional i una sensació reconfortant d´estar ben acompanyat en la vida.
Jo, sense estar en desacord en que hem d´intentar donar més qualitat i contingut a la trobada (els Goigs, la cantada després de dinar), vull fer notar el gran valor de la sobretaula amb germans, cosins i cosines, ets etc, la caminada al Roure, etc etc. Crec que el ritus ja és molt potent.
UNA PENA NO POGUER VENIR, DONS ESTABEM A FRANCE A MIRAPOIX I VAREM ARRIBAR AHIR UN PETÒ I FINS AVIAT
Moltes gràcies pel teu reportatge de la “Agustinada” d’aquest any. Et felicito.
Tens raó , que hi falten cantaires per ambientar la festa.Cada cop soms menys.
L’any que ve , miraré de “fitchar” un guitarrista. Li donaré el teu “cancionero”.
També intentaré de conèixer millor la tonada dels goigs.
Hem d’agrair i reconèixer els merits i l’invitació d’en Narcís.
Tot vol afició i voluntat per seguir celebrant la festa de Sant Feliu que veu creixer les generacions al voltant de la capella del seu nom, però el més important és que en Narcís i la Carmen no es cansin de convidar-nos mantenint i millorant aquest indret tan especial per tots nosaltres.
Jo cada any li dono més valor a aquesta trobada, que ens recorda el valor dels lligams familiars: són un signe d´identitat excepcional i una sensació reconfortant d´estar ben acompanyat en la vida.
Jo, sense estar en desacord en que hem d´intentar donar més qualitat i contingut a la trobada (els Goigs, la cantada després de dinar), vull fer notar el gran valor de la sobretaula amb germans, cosins i cosines, ets etc, la caminada al Roure, etc etc. Crec que el ritus ja és molt potent.