Tantes vegades que em vaig deixar caure pels voltants de Can Xel i la Fageda d´en Jordà, quan podia donar-me el gust de viatjar-hi, cada dos dos anys, des del meu lloc de transterrat! A la Fageda, m´hi estava una hora ben llarga, amb recança de tenir que marxar. (La recança se m´esborrava durant el sublim tiberi que tot seguit feia a Can Xel !) Eren gairebé deu o dotze dies passejant per tota la comarca d´Olot. A Santa Pau, hi dedicava al menys dos dies enters, fent noltàlgia de temps passats_-hi vaig viure una bona temporada entre els 9 i 11 anys. Ara, més que mai, m´emocionan totes les notificacions i els “Parafrasejant”, i les fotografies que de tant en tant rebo, via Facebook, del meus amics de Can Sala, la Teresa Pujolás i en Miquel Batlle.
Tantes vegades que em vaig deixar caure pels voltants de Can Xel i la Fageda d´en Jordà, quan podia donar-me el gust de viatjar-hi, cada dos dos anys, des del meu lloc de transterrat! A la Fageda, m´hi estava una hora ben llarga, amb recança de tenir que marxar. (La recança se m´esborrava durant el sublim tiberi que tot seguit feia a Can Xel !) Eren gairebé deu o dotze dies passejant per tota la comarca d´Olot. A Santa Pau, hi dedicava al menys dos dies enters, fent noltàlgia de temps passats_-hi vaig viure una bona temporada entre els 9 i 11 anys. Ara, més que mai, m´emocionan totes les notificacions i els “Parafrasejant”, i les fotografies que de tant en tant rebo, via Facebook, del meus amics de Can Sala, la Teresa Pujolás i en Miquel Batlle.