Fa molts anys, no sabria dir quants, que vaig llegir, tampoc sabria dir qui ho escrigué, que: si el que has vist tota la vida i veus cada dia, et pares i ho contemples com si fos la primera vegada que ho veus, ho trobaràs molt més bonic i descobriràs detalls en que mai t’hi havies fixat, i sovint ho faig. Per exemple: quan passava per la Plaça Clarà davant de l’escultura de La maternitat d’en Clarà i al fons els Escolapis ho trobava meravellós, però des de que m’han robat el brollador, m’entristeix, i he de passar de llarg, ja que ni tan sols ho puc denunciar!! Que Déu perdoni als lladres, però, que els hi tingui en compte, matar la bellesa també és pecat mortal i de sacrilegi, que dèiem abans.
Les paraules de Xavier Carbonell la setmana passada a La Comarca d’Olot no poden ser més encertades. “…. en poc temps la ciutat ha agafat una forma aspra, en que tot és rovell i de colors foscos, amb sòls que no pots trepitjar perquè són passeigs per als quals no pots passejar, la vegetació pública s’està tornant minsa i trista perquè els arbres ja no són verds, són més aviat grisos i ja no cauen les fulles durant la tardor …. Tot això fa que el ciutadà, els olotins, anem perdent les imatges que relaxen, ja que tots aquests materials moderns, aquestes concepcions que s’ha fet darrerament, resulten agressius pel que sigui, fins i tot per com han quedat els espais. Les coses agressives sempre resulten depriments i aleshores la gent perd l’esperit que ha de tenir. . .” Llàstima que els del FUET no es puguin emportar aquesta barbàrie, però no és tant fàcil com segrestar la foto del nét d’en “Cametes”.
Penso que ha arribat l’hora, i més tenint en compte que s’acosten eleccions, que puguem exigir als que han de gestionar la nostra ciutat: més transparència, que no es faci cap obra important sense l’aprovació en una consulta popular, que la nefasta acció de govern d’aquests últims dotze anys no tingui continuïtat, que per sobre de tot el que han de buscar els nostres gestors és el benestar dels ciutadans; indigna, per exemple, que s’hagin gastat milions en obres de noseny mentre els que tenen la desgràcia de necessitar la diàlisi han d’anar a cinquanta quilòmetres; seguint l’exemple del nou govern de la Generalitat, penso que seria convenient crear un consell assessor o consultiu que desinteressadament ajudés i transmetés el sentir del poble als gestors de la ciutat. Haurem de filar molt prim abans d’escollir i, si cal, abstenir-nos de votar, per no sentir-nos ignorats, menyspreats i burlats.
Esteve Roure i Punset
24-02-2011
