Carta a Jean-Marcel Sene
Desconegut Jean-Marcel: A mesura que anava llegint la teva carta a laGarrotxa alDia, anava quedant astorat, fins arribar al final completament favagirat. Catalanya, i Olot que també és Catalunya, sempre ha estat terra de pas i d’acollida i és un vertader miracle que després de sis cents anys d’intents d’assimilació encara quedem catalans. Val a dir que ben segur que és gràcies als nou vinguts de fa molts anys, que es varen integrar completament, i hem aguantat les contínues escomeses dels castellans, ja que no sé si saps que Espanya no és altra cosa que una prolongació del regne de Castella, com he dit moltes vegades, i que al llarg dels segles ha anat absorbint les diferents nacions de la Península, a excepció de Portugal que aprofità la guerra entre Castella i Catalunya per alliberar-se dels castellans. Tot això ho trobaràs en la síntesi de la història de Catalunya que t’acompanyo.
La immigració a Catalunya ha estat continuada des de fa segles i és un absurd pretendre que siguem nosaltres, els catalans o olotins, els que ens haguem d’integrar a les cultures nouvingudes, que sí que solen estar automarginades en petits guetos de diverses procedències i colors. Hem de ser nosaltres els que ens hem d’integrar a cada una d’elles? És evident que seria un absurd i això no ens fa racistes, ni molt menys. És una gran satisfacció per nosaltres, els indígenes, sentir com un nouvingut parla el nostre idioma, ja que això l’hi obre totes les portes. Olot no és ni ha estat mai una ciutat tancada, només s’ha de treure el nas en un pati de col·legi per adonar-se de la realitat. No cal viatjar per tenir cultura universal; moltes grans obres foren fetes per persones que a penes viatjaren: en Gaudí per exemple, és universal i no es mogué de Barcelona.
Els castellans tenen una dita força encertada, que no fan servir gaire: “donde fueres haz lo que vieres”, i és estrany, perquè ells voldrien també que ens adaptéssim a la seva cultura. Hi havia una època en que Olot estava mal comunicada, abans i tot del tren; era quan s’havia de fer el transport en matxos i amb tot, era una ciutat activa que exportava els seus productes arreu; era el temps dels paraires, dels curtidors i altres sectors prou actius. Fa setanta anys els professors ens deien que Olot tenia una indústria, com segueix tenint, extremadament variada i això no es dóna en una ciutat tancada. Si estàs de pas no ens vulguis jutjar a la lleugera i si pretens quedar-te entre nosaltres procura integrar-te i amb el temps veuràs les coses d’una manera ben diferent de com les veus ara.
Una encaixada,
Esteve
Esteve Roure i Punset
Lluís Casademont, 14
OLOT, Garrotxa
972 261409
