Carta a “La Comarca”
Si vam llegir a “La Comarca” la carta del 23 de juliol amb el títol “Les voreres dels carrers de l’Eixampla Popular”, podem pensar: és bo que hi hagi ciutadans que es preocupin de les coses que els sembla que no es fan prou bé i intentin ajudar a fer-les millor. Tot i que en ocasions les coses s’havien planejat molt bé, amb racionalitat, coherència i sentit comú, sentit que algú diu que és el menys comú de tots el sentits. No coneixem bé el barri de l’Eixampla Popular per adonar-nos de les errades que ens diuen que s’estan cometent, ni el projecte i reordenació global que s’ha de corregir, segons diu l’autor de la carta, però no ho veiem gens estrany que passin aquestes coses, en tenim algunes experiències ben clares d’altres casos en que es van projectar i quasi acabar molt bé uns projectes i s’han espatllat sense saber-ne els motius reals;.La transparència no sol ser habitual en els ajuntaments. El que vertaderament ens sorprèn és que l’autor de la dita carta va ocupar un lloc ben destacat en l’ajuntament dels anys 2003 al 2011, si no anem errats, i en aquest període es construí en la totalitat de l’emblemàtic i quasi sagrat Puig del Roser, es convertí el Firalet en un “passeig” fosc i aspre com mai ens hauríem imaginat i es va malmetre l’exemplar mobilitat del barri dels Desemparats, tot i que faltava un petit tram: la connexió del pont de Sant Roc amb el carrer Sabadell, ja previst per finalitzar-lo. Hem de pensar que es va capgirar tota la mobilitat del barri en negatiu per tal d’afavorir el nou complex de La Granja. Però, ara, sembla que la mobilitat actual està recolzada per una petita dictadura d’interessats.
En el mateix setmanari el 20 d’agost, dos articles ens parlen de la situació actual i del futur de la nostra ciutat, especialment sobre el nou vial que està projectat i que ben segur jo no veuré mai acabat; adjuntant-hi moltes reflexions ben encertades i coincidents sobre el futur de la nostra ciutat: treballar conjuntament i cooperativa, famílies, col·lectius, empreses i administració i ser més ambiciosos en la mobilitat urbana. Vertaderament penso que som molts els que voldríem canviar les coses a millor, però l’esperit de col·laboració, la inquietud perquè quan es fan les coses siguin el millor pel comú, l’exigència en fer-les molt bé, el rebuig als interessos particulars quan perjudiquen aquest bé comú i tantes altres coses que podríem anomenar, són molt escasses, i veiem que malauradament, son pocs els que més enllà dels propis interessos s’esforcen per aconseguir el bé comú, tot i que a vegades els responsables ens diuen que sí que ho fan pensant en aquest bé comú i, en ocasions, si es creuen les raons que ens exposen, podem pensar en el seu baix CI o en altres motius ben poc transparents.
Són molts els que prediquen que hem de fer un país nou i millor i, pensem que encara som més els que ho desitgem. Però això, si ve el cas, serà molt difícil d’aconseguir si no pensem que per fer aquest país millor per a tots hem de renunciar a moltes de les nostres mesquines ambicions personals quan són en detriment del bé comú, tot i que a vegades no ens n’adonem i no hi pensem en els altres. De moment podríem pensar que, en ocasions, estem en mans d’una dictadura d’interessats.
Esteve Roura i Punset
01-10-2015
